Mas: “La situació és d'emergència i això deixa l'autogovern en estat de supervivència”

Les finances públiques catalanes estan malmeses. Estan “en una situació d'emergència que deixa l'autogovern en un estat de supervivència”. Si més no, així ho ha anunciat el president del govern, Artur Mas, que aquest dimecres ha fet balanç dels primers cent dies del govern. Per argumentar-ho, Mas ha facilitat una relació de “diversos factors, que són acumulatius”, i la suma dels quals col·loca les finances públiques catalanes “en situació d'emergència”. “No està en joc el govern, està en joc el país”, ha sentenciat Mas.

Precisament per això, ha demanat que quan es jutgin les accions del govern “s'entenguin en el marc de l'emergència de les finances públiques i de supervivència de l'autogovern. No estem en situacions normals, sinó excepcionals”, ha subratllat el president.

Així doncs, Mas ha enumerat la persistent recessió econòmica, un dèficit fiscal crònic, “que no té tothom, només els catalans”, la càrrega que va deixar el govern del tripartit, el repartiment “arbitrari i completament injust” que fa el govern espanyol del dèficit, els impagaments sistemàtics dels deutes a la Generalitat i els obstacles als intents de generar ingressos com els principals factors que situen les finances públiques en aquesta situació d'emergència. I ha afirmat: “Si el dèficit fiscal és suportable, tot i que dolorós, en èpoques de bonança; en èpoques de vaques magres es fa insuportable”.

Segons Mas, no es pot abordar aquesta situació amb les polítiques que hem fet sempre. “Aquest no és un problema del govern. No està en joc el govern, està en joc el país. El país ha de sumar esforços per superar aquesta situació d'emergència. El govern està obert a altres formacions”, ha proclamat.

Amb tot, Mas ha explicat que l'acció de govern es concentra en cinc grans eixos: L'estabilització de les finances públiques i reducció dels dèficits; la reactivació econòmica i la creació d'ocupació; la preservació de “les parets mestres de l'Estat del Benestar”; les mesures de transparència, accés a la informació i qualitat democràtica d'aquest país i, finalment, la transició nacional, el dret a decidir i la consulta, “que ens hem compromès a fer al poble de Catalunya durant aquesta legislatura”.

El president del govern ha insistit que aquests cinc grans eixos no són compartiments estancs. “No són contradictoris ni es contraposen, són complementaris”, ha reblat.

I dit això, ha subratllat: “Aquesta legislatura té vocació de permanència durant quatre anys. No sap ningú com serà la legislatura perquè les variables són les que són, però la meva voluntat és que la legislatura acabi durant l'any 2016”. I és que, “mai Catalunya havia viscut una situació de la complexitat com la que estem vivint ara”, ha insistit.

Mas ha incidit que el dret a decidir va entrellaçat amb tots els altres eixos amb els quals treballa el govern. I ha destacat que s'ha fet molta feina per posar en marxa “tot aquest procés, que és recent en la política catalana. Estem en una etapa nova, que acaba de començar, molt complexa. Va al seu ritme. El rumb no s'ha malmès, no s'ha desviat”.

En aquest sentit, ha detallat que, en aquest temps, s'han aprovat al Parlament de Catalunya dues resolucions a favor del dret a decidir. “Hi ha 104 diputats que, amb més o menys intensitat estan a favor del dret a decidir i, per tant, ningú podrà dir que la majoria és justeta”. També ha destacat que s'ha reactivat la llei de consultes, “que havia quedat aturada”, i s'ha constituït el consell assessor per la transició nacional, que s'oficialitzarà d'aquí pocs dies. A més, segons ha indicat, l'Institut d'Estudis Autonòmics ha elaborat un informe sobre totes les vies per poder fer la consulta de forma legal.