Pressupost de resistència
El govern aprova dimarts els comptes amb un límit de dèficit de l'1%
Part dels ingressos pertanyen a la venda d'actius
No hi ha cap partida amb els deutes estatals
CiU i ERC fan una provisió de fons per a la celebració de la consulta
També es potencia el
paper de la hisenda pròpia
Aguantar com es pugui i preparar la transició nacional. Aquesta és la filosofia del pressupost que dimarts aprovarà el govern de CiU i que ha estat consensuat amb el seu soci parlamentari, ERC. Un projecte que ha de suportar un draconià sostre de dèficit de l'1% imposat per l'Estat espanyol, que limita, i molt, el marge de maniobra financer de la Generalitat. “Són els comptes de la resistència”, argumenta un diputat. A aquesta situació, s'hi afegeix el compromís del president Artur Mas de no fer més retallades, perquè ja s'ha tocat el moll de l'os.
Aquest escenari ha portat el Departament d'Economia, CiU i ERC a fer veritables piruetes d'enginyeria per buscar els ingressos i poder complir l'objectiu de dèficit –es calcula que es necessiten prop de 2.000 milions–. Una de les principals fonts de finançament tornarà a ser, com ha passat els últims anys, la venda de patrimoni públic.
Des de l'any 2012 s'han aconseguit 266 milions en aquest tipus d'operacions immobiliàries i ara, per exemple, s'han posat a subhasta quatre edificis més per un preu de 87 milions. Entre aquests immobles hi ha les seus de les conselleries d'Economia i Justícia. Amb vista al 2014, s'ampliarà el ventall i també es posaran a la venda solars i actius de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En aquest últim cas, hi ha la possibilitat de privatitzar les depuradores, un projecte que podria aportar uns 500 milions a les arques de la Generalitat. Però la conselleria de Territori i Sostenibilitat ho ha desaconsellat per la complexitat del procés, perquè algunes d'aquestes infraestructures tenen una part de propietat municipal i s'hauria d'estudiar detingudament com es compensa –molts ajuntaments van cedir terrenys a la Generalitat per poder ubicar els equipaments.
En aquest mateix capítol, el pressupost i la llei d'acompanyament també inclouran, entre altres coses, la modificació a l'alça de l'impost de successions i donacions –es calcula que s'obtindran uns 200 milions–, la incorporació de noves microtaxes –70 milions– i la creació de tres noves figures de caràcter mediambiental: sobre les emissions contaminants que produeix l'aviació comercial, sobre la producció d'energia termonuclear i un tercer sobre l'emissió de gasos i partícules contaminants a l'atmosfera –50 milions d'euros més.
Xoc amb l'Estat
El mes d'agost, el president de la Generalitat va explicar que es prorrogava el pressupost per al 2013 i que tots els esforços se centraven en el del 2014. També va anunciar que una de les prioritats seria convèncer l'Estat perquè pagués els deutes, sobretot els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut de l'any 2008, que s'havien pactat solemnement amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero durant l'última comissió bilateral que hi va haver entre els dos executius. Mas es va mostrar disposat a incloure aquesta partida en la previsió d'ingressos per al 2014, perquè considerava que hi havia possibilitats reals de cobrar-la. Però, si no hi ha un canvi d'última hora, aquesta possibilitat ha quedat descartada.
Fonts negociadores matisen que s'ha apostat per elaborar un projecte “realista” per tal d'evitar ensurts d'última hora que puguin desquadrar els números, tal com va passar l'any 2011. Aleshores, el govern va consignar els 759 milions en els comptes perquè hi havia el compromís del PSOE de pagar-los. Aquesta transferència no va arribar mai, fet que va provocar una forta tensió de tresoreria i es va retardar el pagament a proveïdors i, fins i tot, hi va haver seriosos problemes per abonar la paga extra dels funcionaris.
Negociacions amb ERC
Una de les condicions que va posar ERC per donar suport als comptes era que fossin els més socials de la història, percentualment parlant, i també que tinguessin un marcat caràcter nacional i de trànsit cap al referèndum i l'estat propi.
És per aquest motiu que CiU i els republicans han acordat la creació d'un cos tècnic de gestors tributaris catalans per tal que la hisenda pròpia vagi avançant i estigui preparada per gestionar i per recaptar tots els impostos el primer semestre de l'any 2014.
Una altra de les qüestions essencials és la definició d'una partida per celebrar la consulta. La Generalitat calcula que aquesta cita electoral podria tenir un cost d'uns 15 milions, però, de moment, s'habilitarà una consignació econòmica menor –s'especula que podria ser la meitat–, tot i que es podrà ampliar. Els dos partits han decidit minimitzar aquest capítol per evitar que es pugui acusar el govern de destinar més diners a la consulta que no pas als àmbits socials.
La incògnita sobre l'impost als dipòsits bancaris
L'impost sobre els dipòsits bancaris s'ha convertit en un cavall de batalla entre el govern català i La Moncloa. Mas manté que l'Estat, si no permet que es pugui cobrar aquesta taxa, hauria de compensar la Generalitat i, fins i tot, durant el debat de política general va assegurar que aquests diners servirien per restituir la paga extra als funcionaris. Però el pressupost espanyol no preveu cap assignació en aquest sentit. Tot i això, el Departament d'Economia no dóna la batalla per perduda i tampoc no descarta que, finalment, es pugui arribar a un acord amb l'executiu espanyol i es pugui cobrar l'impost. De moment, algunes entitats bancàries ja han fet una reserva en cas que hagin de pagar aquesta figura impositiva, que serviria per obtenir prop de 500 milions. Al marge d'aquesta picabaralla política, també hi ha un litigi judicial, perquè l'Estat va recórrer contra la taxa catalana al Tribunal Constitucional (TC), però l'alt tribunal va donar la raó a la Generalitat i en va aixecar la suspensió temporal. Però encara no hi ha una resolució ferma i aquesta situació podria canviar.
