Represàlies contra Suïssa
La UE defensa la lliure circulació de persones i clama contra els límits a la immigració
Exclourà els joves suïssos del programa Erasmus+ i amenaça de tancar-los el mercat europeu
Populistes de tot Europa celebren les quotes suïsses als immigrants
Suïssa s'aïlla i Brussel·les l'amenaça de prendre represàlies contra el referèndum antiimmigració. “La lliure circulació de persones és sagrada per a la Unió Europea” i qualsevol “restricció dels moviments tindrà conseqüències molt greus per a la resta d'acords signats”, va advertir ahir, contundent, la portaveu comunitària, Pia Ahrenkilde. Altrament dit: si els suïssos tanquen les fronteres, la seva economia es podria quedar sense mercat europeu on exportar, per exemple. D'entrada, i com a primer càstig, els seus estudiants no podran participar en el programa d'intercanvi Erasmus+.
La desconfiança i l'onada d'ultradreta que recorre Europa ha calat també entre els suïssos, quan falten només cent dies per a les eleccions europees. I al Front National francès, als populistes britànics de l'UKIP i als euroescèptics alemanys, entre d'altres, els ha faltat temps per celebrar aquest 50,3% de suport (gairebé un milió i mig de vots) a favor d'imposar quotes d'entrada als treballadors europeus. “Bravo! Què farà ara la UE? Enviar-hi els tancs?”, es va afanyar a escopir Marine Le Pen. “És una notícia meravellosa, la immigració massiva fa caure els salaris, satura els serveis socials i fa que els europeus se sentin estrangers a casa seva”, es va felicitar també Nigel Farage. El partit antieuro alemany fins i tot exigeix a Merkel que convoqui aquest mateix referèndum.
Però la UE no es quedarà de braços plegats i prepara el contraatac. “És difícil limitar el lliure moviment dels ciutadans i no limitar el lliure moviment de béns, per exemple”, va avisar, “decebut”, el president del Parlament Europeu, el socialista alemany Martin Schulz. Segons fonts comunitàries, els 28 estudien impedir a Suïssa que els seus estudiants participin en els intercanvis Erasmus+ i en els programes d'R+D Horitzó 2020. Però “la pilota”, va assegurar Ahrenkilde, “és ara a la teulada del govern suís”, que ha de comunicar oficialment a Brussel·les si acatarà el resultat del referèndum i començarà a limitar l'entrada de treballadors (segons la seva legislació, té tres anys de marge per fer-ho). Si ho fa, els croats, que fa només set mesos que es van adherir a la UE, podrien ser els primers perjudicats.
Si Suïssa incompleix l'acord de lliure circulació, una clàusula guillotina preveu la suspensió gairebé automàtica dels altres set acords bilaterals. I això deixaria en uns “llimbs” jurídics el milió d'europeus que treballen a Suïssa (sobretot alemanys, italians i francesos), però també els 430.000 suïssos que treballen a la UE. També perillaria la participació de la federació helvètica a Schengen, segons les fonts consultades. Prop de 230.000 ciutadans creuen cada dia la frontera per treballar a Suïssa.
Europa i el ‘gruyère'
El ministre d'Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, ho resumeix: “Seria perjudicial per a Suïssa, perquè viu de la fama de ser un país obert i perquè la seva economia depèn de la immigració de professionals ben qualificats d'Europa i del comerç amb els seus socis.” Prop del 65% de les exportacions suïsses tenen com a destinació la UE (165.000 milions d'euros en béns, el 2012).
“Europa no és un formatge gruyère: no pots tenir un mercat únic amb forats”, es va queixar l'eurocomissària de Justícia, la luxemburguesa Viviane Reding, que va alertar: “Les quatre llibertats fonamentals (el lliure moviment de persones, béns, capitals i serveis) no són divisibles.”
“És preocupant, perquè significa que Suïssa es vol tancar en si mateixa”, va lamentar el ministre d'Afers Estrangers francès, Laurent Fabius, i va alertar també que la seva economia podria resultar “penalitzada”.
Al primer ministre de l'expresident Nicolas Sarkozy, François Fillon, en canvi, li sembla “una reivindicació perfectament natural que Suïssa vulgui reduir globalment el nombre d'estrangers al seu territori”.
També el cap del Foreign Office britànic, William Hague, es va mostrar comprensiu amb els suïssos i va fer una crida a “respectar el resultat del referèndum”.
Hongria i Àustria, enfrontats per una llei polèmica
redaccióLa UE també està immersa en la polèmica sorgida arran de la controvertida llei que ha adoptat el partit conservador d'Hongria, Fidesz, al govern, que preveu expropiar agricultors estrangers, principalment austríacs, i fins i tot amenaça de condemnar-los a penes de presó. La llei ha causat un refredament entre els dos països. Els austríacs han demanat a la Comissió Europea que investigui la polèmica normativa, que afecta uns 200 agricultors del país. La disputa, que es produeix en plena campanya electoral hongaresa amb vista a les eleccions del 6 d'abril, és que durant anys es permetia a Hongria la cessió de terrenys agrícoles per temps indefinit a canvi del pagament per endavant del lloguer. Tot i que els ciutadans estrangers no podien adquirir terres directament, els contractes de lloguer es feien a través de testaferros locals, una pràctica que van utilitzar principalment agricultors de la veïna Àustria. Amb l'entrada d'Hongria a la UE, el 2004, el govern del país va imposar una moratòria de deu anys per vetar la venda de terres a estrangers, inclosos els comunitaris. Aquest termini finalitza l'1 de maig i, a partir de llavors, entra en vigor la llei adoptada, que declara il·legals els contractes de lloguer fets a la dècada dels noranta del segle passat. S'estima que els austríacs cultiven unes 200.000 hectàrees al país veí, una quantitat que el govern hongarès eleva fins a 700.000 hectàrees, que seria més del 10% del total de la terra cultivable. Els austríacs es queixen que tampoc se'ls indemnitzaria.