Rei, sents els crits?

La presència d'un príncep o un rei espanyol a la ciutat de Girona amb motiu del Fòrum Impulsa genera sempre incomoditat. Incomoditat a fora de l'Auditori i incomoditat a dins. La de fora es desfoga a base de crits antimonàrquics, però se'ls manté tan lluny de les reials oïdes que no se'n deuen assabentar. La incomoditat de dins balla entre el vassallatge més submís i anacrònic de part dels assistents a l'acte però volen demostrar una forçada i muda indiferència cap a Felip VI. No tots els díscols a la monarquia, però, van mantenir aquest silenci crític ahir. Un cop el monarca va acabar el discurs, diverses persones del públic van cridar “Visca la terra!” Per un moment es va fer un silenci sepulcral que va sonar a un ai-aviam-què-passarà-ara. Algú altre, en aquest cas un monàrquic de reflexos ràpids, també va fer un crit, en aquest cas per alabar el rei. La cosa va acabar en no res. Els monarques van continuar saludant i somrient –la reina no gaire, algú li hauria de dir que mostri més empatia encara que sigui forçada, com la del seu reial marit– i tothom va anar desfilant. Abans, però, quan les autoritats van sortir a l'escenari per donar els guardons als set premiats, a qui li va tocar rebre va ser al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz –que, per cert, lluïa una corbata amb petits elefants–. I en aquest cas sí que va ser a través del silenci. Si les altres autoritats, en ser anunciades, van ser rebudes amb aplaudiments a l'Auditori, en pronunciar el nom del ministre popular, aquest que fa pocs dies avisava que la Catalunya independent serà un cau de terroristes, el silenci va ser absolut. Va sonar –o va no sonar, vaja– com una bufetada. Qui sí que va merèixer grans aplaudiments va ser l'actor Josep M. Pou, que va manifestar l'amor que sent per la seva professió, una professió que va dir que per ell no era un simple ofici sinó “una manera de viure“, que li permet “ser amo del propi destí”. Vaja, que Pou s'atorga el dret a decidir el seu propi futur... no sabem què en pensaria Felip VI. També van ser rebudes amb entusiasme les tres cançons de The Gospel Viu Choir i les paraules apassionades del seu director, Moisès Sala, sobre el projecte que dirigeix i que guia, va dir, la passió, l'empenta i el desig de compartir.