La llei de consultes, avalada
El Consell de Garanties Estatutàries valida la totalitat de la norma, que registra quatre vots particulars
El govern veu “sòlids arguments jurídics per procedir a la convocatòria” del 9-N
Pas endavant en el camí cap al 9-N. El Consell de Garanties Estatutàries va validar ahir la totalitat de la llei de consultes que es tramita al Parlament, l'instrument que ha de servir per convocar els catalans a les urnes. El dictamen de l'òrgan desbrossa el camí perquè la norma es pugui aprovar el 19 de setembre en un ple extraordinari, tal com va avançar aquest diari. El pronunciament, però, deixa un regust agredolç, ja que, si bé avala la norma del primer a l'últim article, ho fa amb una majoria ajustada. Quatre dels nou membres del Consell de Garanties Estatutàries hi han presentat un vot particular, és a dir, discrepant.
Els grups pro consulta –CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP– havien demanat el dictamen per blindar jurídicament la llei més important de la legislatura i amb més probabilitats d'acabar al Tribunal Constitucional. També ho van fer el PSC i els contraris a la norma, Ciutadans i el PP. Els populars i els socialistes, a més, també hi van recórrer la doble pregunta de la consulta.
El veredicte del Consell de Garanties Estatutàries, esgrimit i raonat al llarg de 159 pàgines que repassen exhaustivament la norma, és que encaixa plenament dins de la Constitució Espanyola i de l'Estatut. El gran argument sobre el qual es fonamenta el dictamen és la diferenciació entre un referèndum –que, entre altres coses, requereix autorització estatal i en el qual es faria servir el cens electoral– i una consulta, objecte de regulació per part de la llei. El pronunciament també fa una interpretació àmplia sobre les qüestions sobre les quals es pot preguntar a la ciutadania i recorda que la mateixa sentència del TC contra la declaració de sobirania preveia la celebració de consultes prèvies a la reforma de la Constitució.
L'òrgan consultiu, en canvi, no entra en la pregunta del 9-N, tal com havien demanat el PP i el PSC, perquè es tracta d'un acord polític que no té efectes jurídics i que tampoc està dins de la llei avaluada.
El principi democràtic
El govern va celebrar un dictamen que és una estació més en el full de ruta cap al 9-N. “Hi ha sòlids arguments jurídics per procedir a la convocatòria de la consulta”, va afirmar el conseller de la Presidència, Francesc Homs. Es referia al pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries i també a la sentència del TC sobre la declaració de sobirania que entenen que obre la porta al dret a decidir. “Reconeixen explícitament el principi democràtic per poder consultar”, va assegurar. I va garantir que la convocatòria se celebrarà. “Hi ha arguments jurídics que l'avalen i la fonamenten”, va afegir.
Homs treia ferro als quatre vots particulars que acompanyen un dictamen que ha vist la llum gràcies a una majoria de cinc dels nou membres del Consell de Garanties Estatutàries: la conformada pel president de l'òrgan, Joan Egea, i els consellers Àlex Bas i Francesc de Paula Caminal –elegits a proposta de CiU– i Jaume Vernet i Joan Ridao –per suggeriment d'ERC–. Pere Jover i Eliseo Aja, suggerits pel PSC; Marc Carrillo, per ICV, i Carles Jaume Fernández, pel PP, són els autors de les observacions discrepants, que tenen matisos importants. Mentre el conseller del PP considera que la llei és inconstitucional directament, els del PSC subratllen l'ambigüitat de la norma perquè hi veuen regulat “un referèndum simulat”. L'ecosocialista també veu diluïda la frontera entre un referèndum i una consulta.
“Hi ha una majoria que es pronuncia de manera clara i nítida”, va remarcar Homs. I feia una crida al govern espanyol perquè “no posi traves” per poder celebrar la consulta del 9 de novembre.
Com el govern, les forces pro consulta van aplaudir el pronunciament. També el PSC, però alertant que no serveix per fer la convocatòria prevista. El PP i Ciutadans es van agafar als vots particulars per criticar la norma.
LES FRASES D'HOMS
El 19 de setembre, a ple
El 19 de setembre és la data més probable per aprovar la llei de consultes en un ple extraordinari, segons va avançar aquest diari el 12 d'agost. L'aval del Consell de Garanties Estatutàries permet que la norma, en tràmit parlamentari, continuï el seu curs fins arribar a l'aprovació en el plenari de la cambra catalana, on, a més de les forces partidàries del 9-N, està previst que també rebi el suport del PSC.
El fet que s'hagi elegit el divendres com a dia possible per donar llum verd a la normativa no és gens casual, ja que es busca tenir uns dies més de marge en vista de la més que probable impugnació del govern espanyol al Tribunal Constitucional. Si la llei s'aprova un divendres, no serà oficial fins dilluns, quan es publiqui al DOGC. El calendari en ment també preveu que el cap de setmana del 20 i 21 de setembre es puguin organitzar actes de suport a la consulta arreu del país.
