El sector del cava abaixa els preus i congela les inversions
Les mesures anticrisi permeten consolidar el creixement del mercat espanyol, que aquestes festes consumirà uns 37 milions d'ampolles, un milió més que el 2010
Els productors arriben al Nadal en números negres
El sector del cava afronta les festes de Nadal amb optimisme. Tot i la crisi econòmica, es preveu que en l'últim trimestre de l'any, els espanyols consumeixin uns 37 milions d'ampolles de cava, un milió més que l'any passat. Les estimacions fetes a partir de les dades de vendes dels nou primers mesos de l'any 2011 i les variacions habituals de l'últim trimestre de l'any que solen produir-se animen el sector, que tenia els seus dubtes que es pogués tancar la producció en números negres.
El consum a Catalunya serà, en part, el responsable d'aquest augment, ja que, segons les dades del consell, el darrer trimestre de l'any es tancarà amb 15 milions d'ampolles venudes, unes 405.000 més que l'any passat. L'alegria del sector per l'augment, encara que sigui tímid, es deu a la necessitat que té el sector de quadrar números, ja que un increment de producció no significarà un augment lineal de beneficis. La majoria de marques han posat a la venda els seus productes aquest any a un preu inferior per intentar captar l'atenció del client en èpoques de vaques magres i han tancat l'aixeta de les inversions en espera de l'evolució del sector.
Les xifres del darrer trimestre de l'any són les que més es miren els cavistes en els comptes d'explotació, perquè les vendes relacionades amb les festes de Nadal suposen per al sector el 39,4% dels beneficis anuals. En els primers nou mesos de l'any el volum de vendes a tot el món ha crescut un 2,8%, un 2,45% en el mercat interior i un 3,01% en el mercat exterior. Segons les dades del consell, Alemanya continua sent el país amb més gust pel cava català, i el Regne Unit recula i accentua els números vermells que ja es registraven el 2010, llavors amb una caiguda de vendes del 2,6%, i els països amb venda menor augmenten de manera notable. França, on només s'arriba a una producció de 2,9 milions d'ampolles, va registrar en els primers tres trimestres un creixement del 16,9% de vendes. Als països emergents com ara la Xina, Rússia i el Brasil, on van començar una campanya de promoció ara fa només deu anys, es comencen a registrar “augments significatius”, tot i que el volum en aquests països no passi de les 500.000 ampolles. El que sembla clar, però, és que ni amb les xifres de Nadal s'arribarà a l'augment de l'11,55% de l'any passat.
Promoció a Madrid
El Consell Regulador del Cava va fer fa pocs dies un acte de promoció a l'escola de cuina Alambique de Madrid. L'acte, en què es van poder degustar els caves jove, reserva, gran reserva i rosat amb cinc aperitius, tenia una doble finalitat: difondre el producte com a complement per a aperitius i augmentar la presència del cava català a la capital de l'Estat. Segons les dades facilitades per l'organisme regulador, tot i que Madrid consumeixi el 8% del total del cava venut a l'Estat, la zona centre només representa el 4,3% del total de producció. On més cava es consumeix és a Catalunya i Aragó, on es ven el 23,4% del cava, seguit de València i Múrcia, on es consumeix el 15% del total.
L'acte de fa uns quants dies proposava valorar el cava com a vi escumós per prendre amb aperitius perquè, de fet, aquest és l'argument per intentar desestacionalitzar el producte, fins ara massa vinculat a les festes de Nadal. Tot i que en els darrers deu anys hi ha hagut un canvi progressiu cap al consum al llarg de tot l'any, el cava continua sent el producte estel·lar a les llars per aquestes festes. Segons els estudis de tendència del consum que ha difós l'ens, les llars són amb diferència, un 78%, on es consumeix cava, només un 21% dels comensals en restaurants demanen cava i només l'1% de les institucions serveixen cava en els seus actes socials. Els estudis de consum també serveixen per veure quines diferències hi ha entre els amants del cava a l'Estat espanyol i fora. Mentre al mercat interior escullen primer el brut i després el brut nature, al mercat exterior també prefereixen el brut, però després escullen el semisec.