La crisi castiga en femení

Doblement discriminades, les dones han vist com la crisi les ha castigat més que no pas als homes, amb una major desigualtat salarial i una menor presència en els llocs de direcció empresarial. Si l'any 2008 el 20% dels directius a l'Estat espanyol eren dones, la xifra s'ha reduït enguany fins a l'11,7%, bàsicament “per la por que tenen les empreses, ja siguin grans o petites, i pel perpetuament de rols que són erronis”, segons explicava ahir Ernesto Poveda, president d'ICSA, empresa coautora de l'informe, juntament amb l'escola de negocis EADA. “La crisi ens ha retornat a models de gestió antiquats, basats en la rigidesa, el control i la presència”, explica Aline Masuda, professora d'EADA, que hi afegeix: “Però s'equivoquen, perquè hi ha estudis que mostren que la presència femenina ajuda a la productivitat de l'empresa.”

Així, s'ha reduït sobretot la presència de la dona en els llocs directius més ben retribuïts, és a dir, en la direcció general i la direcció comercial, amb valors per sota del 8,5%, quan fa cinc anys estaven vora el 12%, malgrat que el grau de formació de les dones és més gran. La distància salarial entre homes
i dones és més acusada, doncs, entre els directius, amb una distància entre sexes del 18,6%, contra el 13% que separa els treballadors i
el 10,6% que separa els sous dels comandaments intermedis.

Això s'explica, segons Poveda, perquè els convenis col·lectius protegeixen la igualtat entre els sexes i la diferència de sou entre els treballadors es deriva d'una reducció de jornada per conciliació familiar. En el cas dels directius, un home cobra de mitjana més de 13.000 euros més que una dona, segons l'estudi, que s'ha elaborat a partir d'una mostra de 80.000 persones. “No és cap consol, però els nostres veïns ho fan tan malament com nosaltres”, lamenta Poveda, que recorda que també a França i Itàlia qui mana a les empreses són els homes.