Ludificació, jocs seriosos

És un negoci molt jove i fins i tot pot semblar banal, però els qui l'utilitzen asseguren que creix sense aturador, que és complex i seriós. Es tracta de la ludificació, en anglès gamification, terme que es basa en la paraula game –joc, en anglès– i que defineix la utilització de tota una sèrie de mecàniques de jocs per aconseguir objectius de negoci. Des de dijous passat fins avui se celebra a Barcelona la tercera edició del Congrés Mundial de Ludificació –primer va passar per València i Madrid–, que reuneix més de 32 experts de tot el món i una llarga llista de ponents –més de 60–, amb la intenció d'avançar les novetats sobre aquesta disciplina en què l'Estat espanyol i els EUA són pioners.

Quan un pregunta si la ludificació és coneguda –admetent la ignorància de qui signa aquesta crònica–, la resposta és contundent: un 87,5% d'implicats en el món del màrqueting la coneixen, i molt. Asseguren que té un 82% d'eficàcia a l'hora d'atreure clients i s'usa en àmbits com ara la comunicació, les vendes i els processos productius. És a dir, aplicable a gairebé tot tipus de negocis. De fet, entitats bancàries, empreses d'alimentació, de comunicació, de l'hostaleria, d'entreteniment, farmacèutiques o de l'educació ja l'han posat en pràctica. Les que més aviat i més clar ho han vist han estat les empreses amb menys de 50 treballadors i les de més de 500. Alguns exemples? Coinc, de Bankinter; o Beevoz, de Santander Universia; o Canal + amb Juego de Tronos; o Bimbo amb Pantera i Tigretón.

Alberto Tornero, advocat de PwC a l'Estat, assegura que “la gamification s'està convertint en un negoci molt seriós”. Segons ens explica, el més important de l'aplicació de la ludificació en una empresa és definir l'objectiu que es vol aconseguir i les persones que hi participaran. A partir d'aquí, l'expert decideix quin tipus de mecànica de joc caldrà: col·laboradora, cooperativa, competitiva, etc. “Els players (jugadors) s'ho han de passar bé i l'objectiu s'ha d'assolir”, assegura Tornero, perquè “la ludificació és engagement (compromís) i fun (diversió)”.

De fet, la ludificació ja té sistemàtiques d'aplicació– com el Model Canvas, de Sergio Jiménez, un autèntic guru–, llibres publicats i networking funcionant. L'etiqueta del congrés de Barcelona, per a qui hi estigui interessat, és: #GWC14. Tanmateix, segons comenta Tornero, ara toca sensibilitzar els usuaris de la ludificació per la propietat intel·lectual i els continguts dels elements que s'utilitzen en els jocs. Explica que “es tracta d'estar segur que tot allò que utilitzes és teu o saps de qui és, i actues en conseqüència”, perquè altrament, puntualitza, “el joc pot arribar a sortir molt car”.