On no arriba la xarxa de l'estat del benestar

Sense ingressos o molt limitats, amb la hipoteca impagada o amb l'esperança truncada de tenir casa pròpia, amb l'autoestima per terra o simplement danyada... L'atur de llarga durada té moltes conseqüències, però cap de positiva. Més d'un cop s'ha dit que la crisi encara causaria més estralls si no fos per la xarxa familiar i també, quan aquesta falla o quan tota la unitat familiar té problemes, per les estructures i serveis que ha anat creant la societat civil. Alguns d'aquests serveis són els de tota la vida, perquè sempre han fet falta institucions com Càritas o la lluita sindical, però també n'hi ha molts de sorgits els últims anys, a mesura que s'intensificava la crisi del mercat laboral i el nombre de damnificats es disparava.

Maria Hilda és presidenta d'Assat-50, una de moltes associacions de desocupats creades darrerament per compartir experiències, informació i les poques ofertes de feina que es generen. Assat-50 va néixer a l'Hospitalet al març del 2013, té 279 socis però en guanya “ben bé 4 o 5 cada setmana, a cada nova reunió”, indica Hilda. Jordi Torelló ja està jubilat però continua assistint a les trobades de l'associació d'aturats de Barcelona, no només per parlar de com lluitar contra l'atur sinó també per exigir millores per als que treballen –la setmana laboral de 30 hores– o per al conjunt de la ciutadania, per exemple, amb una renda bàsica garantida.

Amb aquesta competència, les organitzacions de lluita obrera tradicionals s'han hagut d'adaptar. La UGT va decidir, al congrés celebrat a l'abril del 2013, crear una secretaria específica per donar suport a les persones desocupades. Raquel Gil n'és la responsable. Aquí, com explica, es coordinen serveis, s'edita una revista –“Actius perquè buscar feina és una feina en si, quiet no s'està”– i, sobretot, “es dóna pes polític als aturats, ja que és un problema prou important”. Ara el sindicat té una quota zero per als desocupats que ja no cobren cap prestació o és molt baixa. “Venia gent i ens deia que feia 20 anys que era a la casa però que ja no podia continuar perquè no tenia ingressos, i creiem que no era just”, relata Gil. La UGT ja té un centenar d'afiliats amb quota zero.

Càritas, associació emblemàtica en l'ajuda als més necessitats, té des de l'any passat un servei específic per als desocupats de llarga durada que ja no cobren cap prestació o que estan a punt d'esgotar-la. Per poder accedir al programa Feina amb Cor s'han de complir dos requisits més: tenir persones dependents a càrrec, grans o petites, i que tots els membres de la unitat familiar estiguin desocupades. Com explica Àngels Valls, la responsable del programa de Formació i Inserció Laboral de Càritas, el que es fa amb aquestes persones, “que arriben molts cops trencades i sense cap esperança, és acompanyar-les en el procés de buscar feina i donar-los eines”. Així doncs, en la majoria de casos les empreses ni tan sols saben que l'aspirant forma part d'un programa d'ajuda. “Competeixen en igualtat d'oportunitats”, remarca Valls.

L'organització ajuda aquestes persones que fa anys que no treballen a “aixecar-se anímicament”, els fa veure que és possible trobar feina i els imparteix tallers sobre com cal que es presentin o com cal que facin una bona entrevista de feina. “És important que tinguin les eines perquè la gran majoria perdrà aquella feina, s'acabarà i n'hauran de buscar una altra”, reflexiona la responsable de formació de Càritas. Fins ara, des del desembre del 2013 unes 830 persones han trobat feina gràcies a Feina amb Cor.

Acció Solidària contra l'Atur fa 33 anys que està en actiu. Com explica el vicepresident, Oriol Romances, hi ha una línia de crèdits –sempre sense interès– per a projectes d'emprenedors que ens molts casos beneficia desocupats que decideixen autoocupar-se. Hi ha un altre programa d'inserció laboral dirigit a aturats que ja no cobren res o només la renda mínima.