Conte contat, la fira s'ha acabat

Una silueta enorme de fusta del tripartit més famós del món dels contes, el dels tres porquets, rebia el visitant de la primera edició de la Fira del Conte de Medinyà, una molt bona idea a la qual caldrà estar atents per comprovar-ne el desenvolupament, si deriva cap a una fira comercial temàtica més, o si, com ja van declarar els seus promotors –l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, i el regidor de Medinyà, Ricard Ferrés–, es consolida com un esdeveniment en què el fet cultural predomina per sobre del purament comercial. El camí encetat és esperançador perquè, malgrat començar de manera humil, amb una inversió molt raonable vist el resultat final i, sobretot, la considerable afluència de públic que hi va haver durant tot el diumenge, la majoria dels professionals del sector –escriptors, il·lustradors, editors i llibreters– que van participar en la fira en feien un balanç favorable i alguns ja pensaven com encarar l'edició de l'any que ve, reforçant la seva presència i aprofitant a fons un aparador que s'ha revelat molt interessant. Un bon enfocament en les properes edicions, la potenciació de la fira i demostrar clarament que aquesta és una aposta del poble gironí poden evitar que la iniciativa, interessant i única en el seu àmbit, acabi volant cap a altres indrets.

Passejar per la fira, petita encara, va ser una delícia. Anàvem entre els dibuixos elegants, estilitzats, gairebé eteris i evocadors de Delphine Labedan, que exposava, entre molts d'altres, una captivadora versió d'Alícia; el genial Good morning my darling, de la Maria Martínez, un divertit autoretrat de primera hora del matí, entre d'altres il·lustracions d'un aspecte gairebé oníric; l'Andrea Zayas i els seus personatges d'ulls grossos com taronges, amb un punt de desvalguts; l'Àlex Martín i el gran èxit entre els pares i la mainada de la seva màquina de fer xapes amb els propis dibuixos dels nens i nenes que s'asseien a la seva paradeta, i la Yoko Kataoka i els seus preciosos i bigarrats gravats, amb dracs i Sants Jordis, i bonics paisatges inspirats en Girona i, per tant, familiars. També hi era l'editorial Vabau, amb els seus contes reciclats (va fer un taller). A Vabau, editorial de contes i ninos reciclats amb seu a Roda de Ter, els envies una peça de roba estimada que ja ha perdut el seu ús i, després d'un test psicotèxtil et retornen un nino (un peix gegant) fet amb la roba preuada i un conte i una vinyeta personalitzats, en què el protagonista és el mateix nino. Imaginació al poder!

Al matí, sota un sol de justícia, el que va lluir afortunadament tot el dia, en una taula rodona comandada per Guillem Terribas, acompanyat de Josep Maria Fonalleras (versió literària dels Blues Brothers per un moment), Dolors Garcia Cornellà, Carles Sala, Leonard Beard, Anna Viñas, Quim Bou i Maria Mercè Roca, es va parlar de la dificultat o no d'editar, de com funciona la tria d'il·lustrador, de com aconseguir que es facin traduccions de l'obra o de l'escriptura per a un públic tan concret. Una visita al Puck Cinema Caravana, un cinema en miniatura situat en una caravana amb capacitat per a set persones van ser el preludi de l'actuació de Va de Contes, amb Meritxell Yanes i David Planas, que es van empescar una magnífica i original història d'una matrioixka, amanida amb un gran sentit de l'humor, i un conte d'una nena, la Lucrècia, que més que ser una trapella semblava que era les set plagues d'Egipte juntes, i acabava decidint que es portaria bé per no transformar-se en un monstre amb cara de cul.