ASSAIG
òscar montferrer
La realitat inintel·ligible
La dificultat d'interpretar la realitat amb precisió i la importància que s'atorga a les aparences són els eixos de l'obra de Luigi Pirandello, en què res és el que sembla i en què es proposa la idea que és difícil, si no és impossible, saber què és què. Conegut per les seves novel·les i per les seves obres de teatre –el títol d'És així, si us ho sembla actua com a declaració de principis que situa el pensament de l'autor en l'àmbit de l'inqüestionable–, l'autor sicilià també va dedicar temps a la poesia i a l'assaig sense deixar de banda la seva combativa i eterna perplexitat davant els fets vitals.
L'humorisme n'és una mostra, d'aquesta actitud expositiva. En aquest assaig, escrit el 1908 i arrodonit el 1920 i que es fa difícil no considerar com a conjuntural, Pirandello passa comptes a un coetani, Croce, que en va criticar la primera versió.
Pirandello en estat pur
El text que hi dedica, a aquesta vendetta, és el menys interessant, però no amaga el Pirandello en estat pur, que hi és: l'autor deixa anar engrunes del seu ideari al llarg de la primera part i l'exposa amb claredat (pirandelliana, això sí) en la segona. Reivindica la utilitat de l'humorisme com a actitud vital i el separa i l'allunya de tots aquells que intenten explicar la vida només a través de l'humor. El considera pobre, el recurs a la comicitat, perquè en emprar-lo, s'estrafà la realitat amb intencions de poca volada.
L'humorisme, segons el mateix Pirandello, presenta a canvi una densitat enjogassadora a causa de la seva utilitat: la impossibilitat d'avaluar la veritat que hi ha en allò que envolta la persona l'obliga a exercir un cert distanciament i la instal·la en un dubte permanent decididament intel·lectualitzador. S'entén, és clar, que tingui poca sortida.