Sense impostures

Barcelona sembla que, per fi, té ganes d'abordar Gaudí seriosament. O, dit amb unes altres paraules, com alguna cosa més consistent que l'arquitecte que atrau masses de turistes als seus edificis –i calés a les seves butxaques–.

A Gaudí, l'únic artista amb vuit obres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, no se'l coneix bé perquè se l'ha estudiat malament, i sobretot a la seva terra, estrany fenomen que ara volen afrontar la Universitat de Barcelona (UB) i The Gaudí Research Institute amb l'organització del primer –han llegit bé: el primer– congrés mundial que se li dedica.

El Gaudí 1st World Congress, que se celebrarà del 6 al 10 d'octubre a la UB –la universitat on el 1878 el geni va rebre el títol d'arquitecte–, reunirà un mig centenar de ponents d'arreu del món, considerats les màximes autoritats en el coneixement de Gaudí, així com artífexs de les investigacions més recents i més revolucionàries. Tots ells escodrinyaran el genial artista amb agudesa i amb actitud interdisciplinària, no tant com a treball arqueològic sinó, sobretot, per ressaltar-ne la seva vigència.

Els organitzadors tenen programat un ritme bianual de congressos que volen que es perllonguin fins al 2026, l'any del centenari de la mort de Gaudí –i, segurament, l'any de la inauguració de la Sagrada Família acabada–. Cada any es concentraran en un tema. Aquest primer, en la Cripta i la Colònia Güell. Darrera d'aquesta iniciativa hi ha tres autèntics malalts de Gaudí: Manuel Medarde, Marià Marín i Pere Jordi Figuerola.