De la foscor anònima a la llum del nom propi

Projecte Nisu signa una de les propostes més fosques del Grec. Un món anònim de buidor, vida sense gaire sentit i falta de brúixola. Sísif s'ha cansat d'empènyer la pedra. En canvi, La Conquesta del Pol Sud, tot i posar a escena el drama d'una nena que viu les conseqüències de la guerra, pinta el quadre més colorista: “Tot és possible”, diu Nadia Ghulam narrant les seves pròpies peripècies, després d'haver-se fet passar per noi i havent enganyat la seva colla d'amics, durant anys. De la foscor anònima a la llum, a Shell hi ha diferents plans d'acció. L'escènic que es mou de manera aleatòria, dissociant-se sovint del que explica la veu en off, que sembla que explica la vida sense gaire rumb d'un autoestopista que, puntualment, ha abandonat la seva petita història. Tercer pla: el text projectat a pantalla de dos policies, cansats de reiniciar investigacions de cossos sense vida: marcar amb guix el seu perímetre i buscar proves. Tot sembla que cau pel forat d'un embut. Mostren un panorama desolador que podria recordar en part Zero, en el qual Boronat, amb Pep Pla, feia una mirada trista però tendra de la vellesa i de la decisió de morir en silenci, en pau. Aquest netejar el cos de l'avi, no es troba a Shell.

La Conquesta del Pol Sud signa, probablement, la producció més personal i de veritat. La més honesta. Com ho és Nadia Ghulam que, amb la senzillesa i la potència de la veritat narra el seu tràngol: en l'Afganistan dels talibans es va fer passar pel seu germà, mort en un atemptat. Aquesta mentida li va proporcionar una llibertat inimaginable. Ella, amb els seus còmplices a escena, un acuradíssim treball de vídeo que es projecta de manera natural per ajudar a mostrar realitats sovint estereotipades, creu que “tot és possible”.