La generació de mirada obliqua
Des dels seus inicis, el Saló del Manga no ha deixat de créixer en sumar més àmbits de la cultura nipona
Abans del primer saló, una convenció va demostrar la força emergent d'un nou públic
Poc abans de la celebració del primer Saló del Manga a l'Estació de França de Barcelona, es va celebrar al barri de Sant Andreu de Barcelona una singular convenció que era una prèvia del que seria el saló. Una nova generació de lectors de còmics influenciats per les sèries d'animació de la televisió (anime) van fer una trobada convocats per les editorials que en aquell moment començaven a veure el potencial del manga.
Una d'aquestes editorials era Planeta DeAgostini, ara Planeta Cómic, que va ser una de les primeres a adonar-se que hi havia un públic que demanava una oferta inexistent. Al capdavant de l'editorial hi havia l'historiador de còmics Antonio Martín, que va tenir l'olfacte de detectar un renaixement del còmic per a nois i noies quan molts ja donaven per morta la historieta a causa de la falta de nous lectors. Bruguera havia tancat. I Cavall Fort no arribava als quioscos. A més, pocs dibuixants volien dedicar-se al públic menut, les seves aspiracions eren ser autors d'obres de volada artística i intel·lectual.
Martín va ser l'artífex que es publiqués Bola de Drac, que en català va vendre 40.000 exemplars, els mateixos que l'edició espanyola. En aquella reunió a Sant Andreu es va poder fixar el nou perfil del lector. Joves adolescents que coneixien l'existència de sèries que ni s'havien publicat ni emès per televisió. I això que no hi havia xarxes socials. El menysteniment que molts tenien pel manga no estava fonamentat: els nous lectors eren gent informada i exigent.
Amb l'esclat del fenomen, el Saló del Manga va passar a La Farga de l'Hospitalet, que va confirmar un altre cop que el manga no era una moda, sinó l'expressió d'una generació que, a més de llegir tebeos, estava interessada pel menjar japonès, per disfressar-se, cantar els temes de les pel·lícules i ser participatius.
També es mostrava una generació pacient que era capaç de fer dues hores de cua per entrar al recinte. Una cua provocada pels milers de seguidors que convocava el manga, que no ha parat de créixer, fins al punt que l'objectiu actual és traslladar-se al Montjuïc 2. El creixement s'ha produït per l'ampliació de conceptes relacionats amb la cultura japonesa, fins al punt que enguany també hi haurà un espai espiritual.