El “bona nit!” va ser la salutació més celebrada ahir a la sala Barts de Barcelona. Es respirava ganes de complaure les diverses llengües, també el basc i el brasiler, amb un Felype de Lima divertidament cridaner i amb un clam aplaudit: “Visca la diversitat cultural i el respecte entre cultures!”, com deia el portaveu de Kukai Dantza (Max al millor repartiment de dansa). Ara, a més de la il·lusió i l'orgull pel teatre i la cultura que edifica, hi va haver una croada bel·ligerant amb el 21% de l'IVA. Es va fer de tot per reclamar-ne la supressió, com ara els 21 segons de silenci que va proposar Loles León quan feia poc que s'havia superat el minut 21. Rosa Maria Sardà (Max d'honor), que no es va voler allargar gaire conscient del que es pateix com a presentadora de gales (“No ens trepitjarem la mànega entre bombers”), va ser contundent quan va voler fer un obsequi als polítics (als que es poden imaginar): “Una cosa molt del meu país: una bona botifarra i que els aprofiti durant les vacances que tindran, que espero que siguin molt llargues.” En clau barcelonina, Anna Maria Barbany va convidar els alcaldables presents a la gala que es miressin la façana de l'Arnau, que fa tot un mandat que espera reforma. De comiat, de fet, va sonar l'Himne al Paral·lel. És la tercera gala dels Max a Barcelona.

Amb un jurat que premia finalistes per donar més possibilitats a les produccions que han estat menys vistes, els Max tornen a casa (després del 1999 i el 2006) i redescobreixen el valor de les arts escèniques a Catalunya. Rosa Maria Sardà va ser un Max evident a un reconeixement que va molt més enllà del teatre i salta al cine i a la televisió més enllà de Catalunya. De les 25 pomes de Brossa que s'entregaven, cinc van quedar al pomer de casa. Israel Galván, Rocío Molina i Sharon Fridman agraïen el suport del Mercat de les Flors. Blanca Portillo (El testamento de María) es desfeia en paraules d'elogi cap al director Agustí Villaronga.

Les actrius eren la columna vertebral de la gala dirigida per Esteve Ferrer. Carme Conesa, María José Peris i Teresa Vallicrosa van compartir la presentació, amb un notable component de cuplets (amb homenatges a Gracita Morales, Celia Gómez o Mary Santpere). També van ser actrius les que van concedir tots els premis. Cal destacar Montserrat Carulla (“que ha aguantat més de 100 directors a escena”, alabava Conesa), que va entregar el premi a la millor direcció a Julián Reta (Cuando deje de llover). Precisament Susy Sánchez (Max a l'actriu de repartiment per Cuando deje de llover), que competia amb Rosa Novell pel premi, va dedicar unes paraules de record a l'actriu desapareguda fa pocs mesos (a platea, Queco Novell va poder sentir l'escalf dels aplaudiments). Lluís Homar va guanyar amb el seu Terra baixa(“un cop hi havia un avi que li deia al fill que dins de tot home hi habiten dos llops, un de fosc i un de claror. I qui guanya? Doncs al que li donis més de menjar, deia l'avi”).

Xavier Albertí va recollir el Max al millor musical per L'eclipsi, d'Albert Garcia Demestres i Paco Zarzoso. El Max a l'adaptació va ser per a Anna Maria Ricart, amb un preciós treball sobre Fuenteovejuna, pensada per al carrer, que van idear els d'Obskené. El Max familiar va ser per a Dot, de la companyia valenciana, que ja ha rebut altres distincions pel mateix muntatge al Feten, i ha estat nominat als Premis de la Crítica de Barcelona. L'espectacle Cuando deje de llover va ser el guanyador amb tres premis (espectacles, direcció i actriu de repartiment).