Diversió amb perversió

Quan els veïns estan tips d'estereotips juvenils gens afins; quan el que sobra és anar sobri; quan anar sobri implica la quimera que el seny s'obri; quan la música a tota pastilla es combat amb un reguitzell de pastilles; quan la teva filosofia és molt soroll per no res; quan l'únic pacte d'honor és recórrer a l'impacte sonor; quan anar-se'n de marxa és fer un salt sense xarxa; quan l'art de la conversa sucumbeix a la farra perversa; quan l'afinitat lúdica es disfressa de gresca impúdica; quan mai en tens prou, aleshores el civisme crida: “Ja n'hi ha prou!”