Nascut entre Blanes i Cadaqués

Llegeixo a la secció de Països Catalans d'aquest diari, un reportatge en què es fa referència a l'ocupació turística de la Costa Brava i la Selva marítima. I la Selva marítima!? Pobre de mi, dec haver estat tota la vida enganyat pensant que la Costa Brava començava a Sa Palomera de Blanes (Selva marítima) i acabava a Portbou (Empordà Marítim). És que el senyor Sabrià sap quelcom que desconeixem? És que pertanyem a la costa del Maresme? Som ara habitants d'una nova demarcació? Veient el relleu agrest del litoral selvatà, no hi veig gaire similitud amb els nostres veïns del sud. A Blanes, Lloret i Tossa, municipis selvatans de la Costa Brava, ho tenim prou clar. Dels múltiples escrits que parlen sobre la Costa Brava, des de Ferran Agulló, el pare de la criatura, fins a Rosa Regàs, que, amb el seu Memòries de la Costa Brava, bé en podria ser la mare, el límit sud de la Costa Brava ha estat sempre Blanes, la roca de Sa Palomera segons el criteri majoritari. Ferran Agulló situa el límit al nord de Banyuls, d'altres el situen al cap de Creus, i d'altres al límit de la frontera amb l'Estat Francès. Què és el que no sabem? Potser millor començar pel que sí sabem de ben segur, i es que la Costa Brava comença a la Selva (marítima, això sí...). Discutim ara on acaba pel nord. Des del meu humil punt de vista, ni els desitjos més onírics de l'integrista més flagrant, no canviaran un dels límits territorial més definits de la costa mediterrània.