Boscos bruts

Passejant per les muntanyes dels voltants de Sant Pol de Mar un es queda indignat davant el lamentable estat de brutícia i abandó en què es troben els nostres boscos des de fa molts anys. És ja molt lamentable que individus incívics no tinguin cap objecció a llançar les deixalles (llaunes, papers, plàstics, ampolles, etc.) en els camins i entre els matolls, però desgraciadament això és difícil de sancionar, ja que en la majoria dels casos l'anonimat els empara. No obstant això, on hi ha més volum de brutícia i deteriorament mediambiental és principalment als cultius de maduixots que els seus responsables van abandonar fa anys quan el negoci d'aquesta fruita va deixar de ser rendible.

L'espectacle és desolador i vergonyós: grans superfícies de plàstics continuen en els camps i molts, escampats pel vent, han estat arrossegats als camins i als boscos limítrofs, on han quedat incrustats, molts fins i tot penjant dels arbres, i mig enterrats en el terreny.

Al costat d'aquests plàstics també han estat abandonats els ferros dels hivernacles, els bidons de plàstic, casetes, eines i altres utensilis utilitzats en aquests cultius. Em sembla increïble que l'Ajuntament no hagi pres les mesures necessàries per solucionar aquest trist espectacle que tant perjudica els nostres boscos. Crec que els responsables d'aquests cultius haurien de netejar totes aquestes deixalles que ells mateixos van abandonar.

Demano a l'Ajuntament corresponent, o si no al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que faci els processos legals pertinents perquè els propietaris d'aquests terrenys recullin i endrecin tant aquests camps abandonats com aquests boscos limítrofs, que tant enlletgeixen i perjudiquen els nostres espais naturals creant amb això la imatge d'un país incivilitzat.