Eurovegas i les ximpleries

L'Eurovegas posa Catalunya davant l'oportunitat d'acollir una macroinversió de 18.800 milions d'euros, que promet a més crear 276.000 llocs de treball. El magnat Sheldon Adelson desfulla la margarida entre Madrid i Catalunya per instal·lar un megacomplex d'oci, joc i hotels de luxe inspirat en Las Vegas. L'oferta complementària seria a base de teatres, parcs d'atraccions, circs i sembla que una companyia estable del famós Circ de Soleil. L'Eurovegas a Catalunya em sembla una gran oportunitat, una inversió al voltant del 8% del PIB anual i una reducció d'un 25% de l'actual nivell d'atur. Per al turisme, suposaria per a Barcelona un impuls similar al que va comportar Eurodisney per a París. Augmenten els dies d'estada de turistes i la freqüència de les seves visites. A més, potenciaria l'arribada de nous creuers i ajudaria a convertir l'aeroport del Prat en un hub internacional. Cal afegir la sinergia amb l'atractiu de Port Aventura a la zona de Tarragona.

La bona notícia és la determinació del govern català. No hi ha consens, però el govern hi creu i ho defensa. Almenys en té la competència. Només que hi hagués la mateixa verticalitat amb el dèficit fiscal, el corredor mediterrani, el port de Barcelona o l'autodeterminació, enlloc del pretext d'acumular consensos, el debat d'Eurovegas seria només sobre la llibertat d'obrir un negoci. Quan no tens llibertat, estàs en venda. El pitjor ho diu Pilar Rahola: “Som un país de sobrats, tant que molts catalans estaríem contents que la inversió se n'anés a Madrid, on la Sra. Esperanza ja ha posat la catifa vermella.” I Esteve Vilanova continua: “Segurament el projecte anirà a Madrid i aquí, altre cop, hauran guanyat les essències del puritanisme i ens quedarem amb el debat de si Guardiola renova el contracte o no, com el més transcendental.” No creieu que ho hauríem d'estudiar seriosament abans de dir certes ximpleries?