Pesca i sentit comú

A la proposta de la Comissió per un futur fons europeu marítim i de pesca –COM (2011) 804 final– sembla que la Unió Europea té la intenció de continuar finançant flota, embarcacions i arts de pesca sense avaluar si la seva capacitat s'adequa a les oportunitats de pesca disponibles.

Resulta fàcil d'entendre la següent equació: si, per exemple, als nostres mars només hi ha X llenguado que pot ser pescat per un nombre Y d'embarcacions, resulta difícil d'entendre i injustificable que es doni suport públic per al manteniment i modernització de, per exemple, el doble de capacitat (2Y embarcacions) que després no tindran suficient peix per pescar. Sembla més sensat canviar el sentit del finançament públic cap al suport a una transició del model pesquer actual a un model sostenible, en què es prioritzi la investigació per a un coneixement dels estocs de pesca més alt, i es doni suport a aquells models de pesca més sostenibles que, un cop finalitzada la restauració dels estocs pesquers, siguin més capaços de generar una activitat sostenible a llarg termini en l'aspecte econòmic, ambiental i social (arts de pesca amb una dependència més baixa dels combustibles fòssils, més selectives, amb una oferta més elevada de llocs de treball, etc.), entre altres prioritats.

Per això calen decisions valentes i amb voluntat transformadora. L'actual procés de reforma de la política pesquera comuna ofereix una oportunitat única per transformar l'statu quo i canviar la proposta inicial de la Comissió cap a millor. Esperem que la nova política pesquera europea sigui capaç d'aplicar l'equació del sentit comú.