“Fènix 11·23”

Ja coneixia la història de l'Èric Bertran, però, tot i així (o potser per això), vaig anar ahir a veure la pel·lícula Fénix 11·23. El fet de ser una història real fa que t'adonis que, moltes vegades, la realitat supera la ficció. I, una vegada més, es demostra que, en general –i quan generalitzes, sempre t'equivoques–, els catalans lluitem, fem i parlem amb una manera de fer diferent que els espanyols. L'escena en què la jutgessa interroga l'Èric i li diu que, per collons, ha de dir que ell és espanyol, n'és un bon exemple. No volen, ni valoren ni respecten els sentiments i pensaments diferents als seus.

Aprofito per felicitar l'Èric i agrair-li la seva lluita per la nostra terra i la nostra llengua. I a tantes persones que ho han fet, ho fan i per les que ho faran ara, que ho necessitem moltíssim. I també aprofito per demanar al president Mas que no deixi de mirar al carrer. Que no deixi de lluitar per nosaltres, pel català i per Catalunya. Ja hem patit prou. Ja ens han humiliat prou. Fins i tot, des de dins de Catalunya. Ara toca tirar endavant i ser més forts, més valents i, sobretot, mirar i escoltar el carrer i la gent.