El pitjor amic del gos

El nostre antropocentrisme malaltís ens porta a relacionar-nos amb els animals des de la prepotència exterminadora. En aquest grup, el gos sembla, a priori, el més privilegiat, si bé una bona part han de patir les neures, si no la crueltat, dels seus propietaris: abandonaments, maltractaments i
negligència en la seva cura; passejades a desgana
–recordem que la llei obliga a dur-los lligats, no a arrossegar-los i escanyar-los–; confinament a la llar, en habitacles immunds; indiferència, desafecte... Caldria adonar-se que una mascota pot il·lusionar però no és una joguina; que els capricis, quan tenen vida pròpia, es converteixen en responsabilitats; que la ciència ha pogut determinar la superioritat cognitiva de l'home, no pas la moral, i que la companyia és una relació recíproca, no només del gos vers l'amo. Malgrat tot, tampoc és obligatori estimar els animals, ni tan sols és imprescindible que ens agradin. Simplement, n'hi ha prou amb... respectar-los.