Mango i el català
El 24/07/13 al migdia vaig accedir a la secció d'home de la tenda de roba que l'empresa Mango ha obert al passeig de Gràcia 22 de Barcelona. Interessat per uns pantalons texans, em vaig dirigir en català a un dependent que em va demanar que li parlés en castellà. Vaig canviar d'idioma per senyalar-li el que buscava i després li vaig tornar a repetir la mateixa informació en català. El dependent va insistir un cop més que li parlés en castellà. Va ser aleshores quan li vaig fer notar que com a client tenia tot el dret a dirigir-me a ell en català, qüestió que l'empleat d'aquesta empresa va negar rotundament. A aquesta manca de servei i respecte, s'hi van afegir les afirmacions següents: “No estamos en Cataluña, estamos en España”, “Cataluña es una región de España”, “El catalán aquí es la segunda lengua” i “Es la gente como usted la que hace que Cataluña no guste”. Davant tals aberracions gratuïtes afegides a la ja esmentada manca de servei, se'm van acabar totes les ganes de comprar en aquesta botiga. Mentre marxava encara vaig haver de sentir com aquest dependent d'origen sevillà em reptava que li portés quina llei diu que jo, com a client, tinc el dret a ser atès en català. Bé, la llei en qüestió és la següent: la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya, i la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Espero que ben aviat pugui tornar a anar a comprar roba al meu país, en el meu idioma, en una empresa fundada a Catalunya.