Policia catalana?

Per a molts catalans la llengua espanyola ha estat, des de fa 300 anys, una llengua d'imposició i, per tant, d'agressió. És aquesta la llengua emprada per les forces de seguretat de l'Estat i encara ara, en la pseudodemocràcia espanyola que suportem, tenim problemes si ens hi adrecem en català. No és aquest l'únic àmbit en el qual podem tenir problemes si no parlem en espanyol. Aquesta imposició secular genera rebuig vers una llengua que en principi ens hauria de ser germana. La imposició ha fet que molts catalans, quan sentim parlar en espanyol, ja ens posem en guàrdia, no ens hi sentim còmodes.

Fa pocs dies, sortint d'una reunió, vaig passar per davant del Palau de la Generalitat: hi havia un desplegament de furgonetes i mossos d'esquadra que, amb una activitat quasi febril, disposaven tanques al davant de l'edifici, talment com si d'un moment a l'altre esperessin la irrupció de l'exèrcit de Pancho Villa. Com que en aquell espai les manifestacions hi sovintegen, no em van estranyar gaire els preparatius, el que sí que em va sorprendre i molt negativament va ser constatar que els mossos, els que suposem que són la nostra policia nacional, entre ells parlessin en espanyol. Vaig sentir-me decebut, desprotegit i estafat. El sol fet que l'esbombada “policia autonòmica” parli en espanyol, exactament igual que han anat fent les forces de repressió espanyoles, ja és una agressió i una burla a la ciutadania catalana, genera desconfiança i és inevitable establir comparacions.

Penso que els seus comandaments estan evitant entrar en aquest tema, tot i que no els deu ser desconegut, però ho haurien de fer, i aviat, perquè això malmet la imatge del cos.