Apartaments turístics i la classe dirigent

Algú s'imagina que es prohibissin les llicències de taxi de particulars i es concentressin tots els taxis a mans de grans grups empresarials? I que es prohibís a un particular sol·licitar una llicència? Impensable per exagerat. Doncs això és el que passarà a Barcelona amb els apartaments turístics. No els prohibiran, tal com anuncien per fer veure que protegeixen els veïns. S'obligarà a recol·locar-los en edificis on no hi hagi veïns. I qui podrà comprar un edifici buit per agrupar apartaments? Un particular? Difícilment. Més fàcil serà per a algun gran grup –ja hi ha hotelers propietaris d'edificis d'apartaments– que tenen la curiosa sort de ser beneficiats amb aquesta prohibició. Per no dir que es generaran més episodis d'assetjament immobiliari per fer fora llogaters d'habitatges i reconvertir-ne els edificis (que pari atenció la Síndica de Greuges també a això).

Es parla de les queixes dels veïns. Si n'hi ha, cal actuar contra els apartaments molestos i sancionar-los o retirar-los la llicència. Però no es parla de quantes comunitats tenen apartaments turístics i no hi ha més problemes que altres comunitats poden tenir amb veïns incòmodes. Es parla que la llicència és només de 227 euros anuals. Però no es parla de revisar-la a l'alça. Es parla dels perjudicis, però no s'explica que hi ha famílies que gràcies al lloguer turístic poden millorar, o almenys, maquillar la seva economia; poden beneficiar-se en alguna cosa del turisme, que ha fet de Barcelona una ciutat reeixida en la qual no tothom té les mateixes oportunitats de guany.

Tant de bo estigués equivocat, però sembla que una vegada més a la classe dirigent li interessa seguir ampliant l'escletxa: afavorir els poderosos en lloc de regular i supervisar la situació perquè la gent normal pugui tenir oportunitats.