Aprofitar la unitat catalana

La resposta catalana a l'anunci de l'Estat d'exercir un control previ sobre els comptes de les comunitats autònomes va ser ahir d'una coincidència poc habitual entre els partits, tots els quals, excepte el PP i C's, van criticar la mesura coincidint que posa en perill l'autonomia financera de Catalunya. Una resposta que, extrapolant-la al Parlament, englobaria 114 dels 135 diputats de la cambra catalana.

Més enllà d'aquesta crítica unànime comencen les diferències, algunes de fons, altres de matís o fins i tot de tempo. Però el que és clar és que en la política catalana hi ha un consens cada cop més majoritari, a dreta i esquerra, que el país pateix un ofec econòmic crònic que ara es podria agreujar per una pèrdua de capacitat de control sobre el ja poc marge de maniobra que té la Generalitat. Les respostes mediàtiques donades ahir pels partits s'han de transformar urgentment en una presa de posició política oficial al Parlament per deixar clara quina és la posició de Catalunya i quin pes té aquesta posició majoritària.

La unitat contra aquesta nova agressió ha de servir, paral·lelament, per iniciar un procés de replantejament de les relacions amb l'Estat. Des de totes les sensibilitats i totes les estratègies, cadascú des dels seus plantejaments, però cal obrir un debat polític seriós perquè a hores d'ara cada cop hi ha menys dubtes sobre el fet que, en les circumstàncies actuals i a mitjà termini, el futur de Catalunya com a entitat política està seriosament en perill, amb una llengua assetjada, una voluntat popular segrestada pel TC i una capacitat d'autogestionar els pressupostos públics amenaçada. És hora d'un front català ampli.