El govern de la Generalitat ja ha començat el procés per tal que abans de l'estiu es pugui tenir un primer esborrany de la norma que determinarà, segons el Departament de Governació, “qui fa què” en el món municipal català. Entre les propostes que s'han llançat figura la supressió d'alguns consells comarcals i la reestructuració de les funcions dels altres, una qüestió destinada a evitar duplicitats i racionalitzar la gestió i inversió de recursos en la maquinària burocràtica catalana.
Les intencions del govern podrien tenir, inicialment, el vistiplau dels principals interessats, que veuen necessària una reorganització, segons la consulta que ha fet aquest diari. És cert, tanmateix, que hi ha unanimitat en la convicció que els consells comarcals són una eina d'utilitat demostrada. Però també s'admet la possibilitat que alguns podrien ser suprimits per aprimar l'administració i evitar duplicitats, especialment en zones metropolitanes on ja hi ha altres estructures que podrien assumir les competències i els serveis.
No serà una reordenació senzilla i caldrà fer-la aplicant no pas únicament criteris de racionalització sinó, també, valoracions sobre la gestió del territori. En algunes zones de Catalunya, els consells comarcals fan un paper de prestador de serveis de proximitat que els pobles no poden assumir perquè són massa petits i que altres administracions no fan tan bé perquè tenen els centres de decisió massa lluny. Cal pensar també que aquesta reordenació està plantejada sense tocar el moll de l'os de la qüestió, les diputacions, entitats implantades per l'Estat la supressió de les quals sembla en via morta.
Comentaris
Seria una absurditat criticar el govern central per mantenir conpetències que estan transferides, quan també nosaltres mantenim organismes que podrien resultar prescindibles. És molt possible que la crisi, s'encarregui sinó de grat per força, de redistrubuir i economitzar les necessitats de la població. S'ha comentat que els consells comarcals, són unes entitats destinades a endollar amiguets. És possible o no. Amb el que es té l'obligació, és que amb la mateixa efectivitat, es puguin reduïr al màxim les despeses. Quan exigeixen sacrificis a tothom, els polítics han de demostrar amb escreix, que també són capaços de realitzar-ne. I a més de fer-ho, exemplaritzar-h o, demostrar-ho, que tothom ho vegi clar, d'una manera clara, nítida, contundent. Eliminant els consells comarcals, seria una bona mostra.
¿Com s'explica aquest aferrament a mantenir les diputacions? ¿Per què tanta por a la transparència? Massa interessos inconfessables per part dels partits. I massa poc coratge per part dels responsables. Pobra Catalunya!
ALTERNATIVES:Congelar sous i impostos durant dos anys; Taxa d’entrada , terra mar i aire----1€ per persona sense límit de temps; Taxa S.S.----0’50€ per visita i 0’20€ per recepta; Augment IBI 2ª residencia----20% ; IRPF lloguers d’habitatges-----30% ( no locals comercials); Rendiments bancaris i borsaris--- 40%; Facturació de ma d’obra en general , màxim--- 25€ l’hora,( repartiment de riquesa); Supressió de Consells Comarcals i Diputacions; Supressió de subvencions a fundacions , partits politics i mitjans de comunicació; Eliminar els mitjans audiovisuals deficitaris; No pagar per no fer res ; rendibilitzar el pressupost de l’atur; Crear un nou banc de Comerç independent del sistema actual i del B d’Espanya; Potenciar el transport públic ferroviari , i mancomunar l’urbà i el metropolita. Reducció de l’IVA en el sector d’alimentació; Donar mes autonomia als ajuntaments;
Em sembla que eliminant els consells comarcals nomes es resol el problema sobrevingut pero no el problema original. El problema sobrevingut es, efectivament, la multiplicacio d'administracio ns, pero el problema d'origen es, com recorda l'editorial, que "els pobles no poden assumir [determinats serveis] perque son massa petits". Al 2007, Dinamarca va substituir els 13 comptats (l'antiga divisio territorial) per nomes 5 regions (menys de la meitat) i -atencio- va fusionar municipis fins aconseguir ens de mes de 20.000 habitants, reduint 270 municipis a 98 (una tercera part). Si es vol resoldre el problema original, aquesta es, malgrat l'oposicio d'alcaldes i provablement de la poblacio, la unica manera d'aconseguir-ho. I -a diferencia de les diputacions- la solucio no depen de l'Estat.
Els consells comarcals només tenen sentit en zones de població dispersa i escassa. En les àrees metropolitanes no en tenen cap, de sentit. Pel que fa a les diputacions juràssiques i les vegueries, no crec que facin cap falta en un país petit com Catalunya, a l'època de la velocitat del transport i la instantaneïtat de les comunicacions. Altra història és que aquest batull burocràtic és una menjadora pels partits.
Les administracions a Catalunya necessiten un reset urgent. L´administració de l´Estat hauria d´estar concentrada en un únic edifici, un edifici federal, o en uns pocs edificis, no com ara que hi ha un reguitzell d´edificis com ara el "piset" de l´INE a la Laietana o la "caseta" de l´Agència Estatal de Meterologia a la Barceloneta. La Generalitat hauria de fer el mateix, tot i que lògicament no tant. Els consells comarcals només tenen sentit al Pirineu. A la resta del territori, fusió de municipis, com ara a la Vall del Tenes, de cinc municipis, un. Les diputacions, fora. I les vegueries, suposo que hores d´ara a ningú se li passa pel cap crear-les.
Jo seria partidària de fer desaparèixer les quatre diputacions i passar les seves competències d'ajuda als ajuntaments als consells comarcals. Competències i diners, és clar. Els consells són molt més propers al ciutadà. Tots reconeixem les comarques, no les províncies (invent centralista del segle XIX)
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.