Desenllaç lamentable a la UdG

El tancament al rectorat de la Universitat de Girona va acabar dilluns a la matinada de manera abrupta amb la intervenció dels Mossos d'Esquadra a petició de la rectora, Anna M. Geli. Després de sis dies d'ocupació, l'enrocament de les posicions ja feia preveure un desenllaç d'aquestes característiques però sempre s'ha de lamentar la irrupció de la força policial en un recinte que representa el triomf de l'educació com a vehicle principal de les relacions humanes. Al marge d'aquest final tan lamentable, el que compta és que tota la comunitat educativa és conscient que les reivindicacions que van empènyer els estudiants a ocupar el rectorat són justes. Les retallades signifiquen l'augment de les taxes i la reducció de la quantitat de professors. És a dir, un cop dur a la qualitat de l'ensenyament. Alguna cosa falla, quan els estudiants opten per vies radicals i quan els òrgans rectors es veuen incapaços de neutralitzar aquest malestar de cap altra manera que recorrent a la policia. En qualsevol cas, l'ocupació d'un rectorat és sempre una mala opció, que pot ser substituïda per altres modalitats de protesta. Mentrestant, és una llàstima que les energies d'uns i altres hagin de ser invertides en negociacions destinades a evitar una càrrega policial en comptes de poder-se dedicar, com tothom vol, a la recerca o a impartir coneixement. La universitat, malgrat tot, ha demostrat una vegada més que és font de debat i inconformisme, valors que poden ser complementaris si s'administren sense violència. També ha servit per recordar-nos a tots plegats que tenim un deute amb la joventut. Amb els anys esmerçats en la seva formació i els sacrificis de l'estudi, no poden ser condemnats a marxar a l'estranger per falta de futur.