El petit gran problema del mosquit

El nou model d'ordenança elaborat per l'Agència de Salut Pública de Catalunya per lluitar contra el mosquit tigre té un aspecte positiu innegable: unes normes d'actuació globals i coordinades per al conjunt d'ajuntaments, però alhora obre la porta al sempre discutible recurs de les sancions. Tal com diu el director territorial de l'agència a Girona, Lluís Picart, l'insecte ha vingut per quedar-se i, en vista d'aquesta perspectiva, és important que les administracions es mobilitzin de manera conjunta per plantar-li cara. Sobretot tenint en compte que a d'altres països com França o Itàlia el mosquit s'ha convertit en transmissor de malalties entre persones. No és, doncs, un tema sanitari menor. Les comarques gironines tenen àmplia experiència en el combat de diferents espècies de mosquits. En aquest sentit, el servei de control que es va centrar en la lluita contra les plagues a la zona del Baix Ter i la badia de Roses va aconseguir aportar un model eficaç basat en actuacions no tòxiques. Desgraciadament, aquell model no es va estendre a la totalitat del territori i molts ajuntaments han aplicat opcions unilaterals que haurien tingut més èxit si s'haguessin fet d'acord amb d'altres municipis. Això és el que pretén ara la Comissió Interinstitucional per a la Prevenció i Control del Mosquit Tigre a Catalunya, donar unes pautes generals per tal d'evitar, sobretot, l'embassament gros o petit d'aigua que en pugui afavorir la cria. Està bé regular el control d'espais públics com els cementiris o el clavegueram i també mirar de conscienciar els particulars sobre pràctiques perjudicials. Preveure un capítol de multes, però, és fer la impressió que es pretén aprofitar el tema per sondejar una via recaptadora.