Arrenca l'onada de la dignitat
Prop d'una setantena de poblacions de tot Catalunya van acollir ahir, convocades per Somescola, milers de persones que volien protestar contra la pretensió del govern espanyol de laminar la immersió lingüística i, de retruc, tot el model escolar de Catalunya. Un sistema, cal recordar-ho, que aconsegueix la integració de tothom i que ha estat aplaudit per la Unió Europea com a solució per a societats on hi ha dues llengües en concurrència. Però això no compta per a José Ignacio Wert ni tots els que, com ell, s'han construït una Catalunya imaginària on es persegueix la gent pel fet de parlar en espanyol i on s'intenta provar la manipulació a les escoles amb exemples de pa sucat amb oli.
Relegar el català a la consideració de llengua estrangera al seu propi país és un insult que exigeix una resposta cívica però contundent: les concentracions d'ahir representen l'engegada d'aquesta marea de dignitat nacional que, com el passat onze de setembre, ha de deixar ben clar que som una nació i que la nostra llengua no es toca ni pot ser objecte de negociació. Convertir en residual el català, a més, contradiu obertament la mateixa Constitució que ells enarboren tothora per justificar les seves ànsies recentralitzadores i l'anorreament de la nostra cultura.
El més tràgic de tota aquesta història és que des de Madrid, no pas des d'Espanya, s'intenta anorrear la nostra cultura en nom de la llibertat. Si Wert i els seus adlàters es molestessin a estudiar la nostra història, s'adonarien que Catalunya és una societat molt plural. Menys quan s'ataca la nostra llengua i la nostra cultura. Llavors aparquem diferències i fem pinya.