L'FMI dóna una recepta fracassada

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha determinat que la taxa d'atur de l'Estat espanyol, com la de Catalunya, és “inacceptablement” elevada, una apreciació que tampoc calia que aquest organisme multilateral certifiqués. La vigorosa taxa d'atur és el resultat de dos factors. En primer lloc, que el creixement anterior a la crisi tenia un gran component especulatiu i que una bona part dels recursos, i del deute contret, es dedicaven a la construcció. En segon lloc, que la sobirania econòmica del govern espanyol és nul·la. En altres circumstàncies s'hauria pogut fer una política anticíclica; és a dir, substituir la demanda privada per activar l'economia. Però ara s'ha imposat una política d'austeritat.

La solució que dóna l'FMI per reduir la taxa d'atur és molt simple: abaratir l'acomiadament i abaixar els salaris. Però l'FMI hauria de considerar que la reforma laboral aprovada fa uns mesos, que ja recull aquest esperit, no ha servit per reduir l'atur, sinó tot al contrari. L'FMI també hauria de considerar que els salaris són una part important, però no substancial, de la competitivitat laboral. I que salaris més baixos vol dir també menys consum, fet que portaria al tancament d'empreses i a més desocupació.

És possible que l'FMI hagi valorat que, amb l'actual estructura econòmica, l'Estat espanyol no se'n sortirà sol, i que necessita que sigui el consum privat exterior el que el tregui del pou. També s'equivoca: després d'una crisi com l'actual, el més probable és que els augments de la renda exterior es dediquin a estalvi. El govern espanyol, doncs, faria bé d'ignorar aquestes receptes i continuar negociant una relaxació de la política d'austeritat.