Un any del papat de Francesc
Algú pot considerar que no ha fet prou passos endavant i amb prou fermesa, però el que no es pot negar és que, en l'any que aquest dijous vinent farà que és al capdavant de l'Església, el papa Francesc ha sacsejat els fonaments i ha obert les finestres d'una institució que estava encarcarada i que no tenia altra opció que renovar-se si no volia morir. Des d'aquell 13 de març en què va sortir al balcó principal de Sant Pere i va proclamar-se bisbe de Roma, Francesc ha fet de la senzillesa una de les seves banderes i ha recuperat el missatge inicial de l'Església, fent defensa dels pobres i apel·lant al perdó i a la misericòrdia, conceptes que havien quedat enrere aquests últims anys.
El papa Francesc ha deixat clar també quina Església vol per al futur. Una institució les estructures burocràtiques de la qual tinguin com a objectius principals “servir l'Església”, amb un clergat més proper al poble, que es preocupi més de ser al costat dels fidels que no pas de fer carrera en la jerarquia. D'aquest primer any de Francesc cal destacar també l'aposta de futur per canviar posicions de l'Església respecte als fidels divorciats –que es puguin tornar a casar–, als homosexuals i a les adopcions fetes per parelles del mateix sexe. Uns passos endavant que potser tindran com a contrapartida negativa que la dona continuï tenint un minse paper en l'Església.
De tot plegat, però, queda també la incògnita de si Francesc tindrà prou suports dintre l'Església i la cúria del Vaticà per tirar endavant les seves reformes. I més quan els sectors més conservadors, molt presents en la jerarquia de la institució catòlica, ja han advertit que no li ho posaran fàcil.