L'“ara no toca”

Si algú té els drets d'autor de l'expressió “ara no toca” és, sense cap mena de dubte, l'expresident Jordi Pujol. Va governar durant 23 anys i va fer servir l'“ara no toca” en milers d'ocasions. La feia servir quan no volia anar a algun lloc, quan al Parlament s'havia de rebutjar alguna iniciativa, quan algú li feia alguna petició que ell considerava inoportuna i, sobretot, quan els periodistes li fèiem preguntes que a ell no li agradaven. Deia “això, ara no toca” i quedava tan ample. I nosaltres amb un pam de nas. El president Pujol es va retirar –enretirar, vaja– i ara ha traspassat l'“ara no toca” a CiU, que és qui en devia tenir la patent i nosaltres no ho sabíem. Avui el Parlament debatrà la independència de Catalunya. I CiU, ja ho va advertir ahir el portaveu del govern, Francesc Homs, dirà això de l'“ara no toca” que tan agrada dir als convergents. “La nostra prioritat no passa per la secessió, i no votarem una proposta que ara dividiria la societat catalana”, diu Homs. La resposta sembla raonada i no es pot pas dir que CiU tingués la independència en el seu programa electoral. Cert. L'únic problema de l'“ara no toca” l'ha reconegut fa quatre dies l'expresident Pujol en la conferència que va fer a la Pompeu Fabra. Una llista d'ocasions –llegiu fracassos– en què el seu sentit d'estat li va fer donar suport al PSOE i al PP creient que l'Espanya federal encara era possible. Ara la pastanaga que ens posen és el pacte fiscal, i per això “ara no toca” votar la independència. Artur Mas no donarà suport a la proposta de Solidaritat. No toca. El risc és que d'aquí a uns anys Mas hagi de fer una conferència solemne com la de Pujol.