Escola, llengua i recursos
Sí a la immersió, però també un sí a la reivindicació de més recursos en educació
Primera setmana del nou curs escolar. Dilluns vaig voler veure en directe el primer dia d'escola. A tres quarts de nou del matí em vaig plantar a les portes del CEIP Ferran Clua de Sant Cugat, l'escola on havien cursat la primària els meus fills. Em resultava familiar aquell entorn amable. Abans de les nou arribaven els autocars de transport escolar, cotxes particulars i gent a peu. Aplegats a la porta, pares i alumnes amb cares de dia festiu. La canalla amb la roba neta i planxada, la motxilla a l'esquena i unes vambes acabades d'estrenar. Amb cares rialleres els més grans i amb cares de circumstàncies els més petits. Retrobament de companys, retrobament també de pares i mares veterans. A l'entrada, un cartell ben visible: “Per un país de tots, l'escola en català.” Al pati interior s'hi veien els mestres acollint la mainada i saludant els pares de P3. Em vaig fixar en la mirada d'uns i altres. La dels nens reflectien la il·lusió de l'estrena d'un nou curs, d'un nou ritme, d'una nova etapa. La dels mestres amagava un neguit, i em confessaven després la preocupació pel nou marc escolar derivat de les retallades que condicionaran sens dubte la seva tasca pedagògica.
Eren ja dos quarts de deu del matí. Era la primera imatge que volia captar d'aquest dilluns, 12 de setembre.
La segona imatge que vaig retenir aquest dilluns va ser la de la tarda davant de l'ajuntament. Com un ciutadà més vaig anar a la concentració reivindicativa en defensa de la política d'immersió. Calia fer pinya. No podem retrocedir ni un pam en la defensa del model lingüístic que la història demostra que ha reeixit i alhora ha servit per establir les bases de la cohesió social. Caldrà determinació, unitat i fermesa. Ens hi juguem molt, comentàvem els concentrats: una escola, una llengua, un país. La llengua és un dels pilars per garantir la cohesió i un dels mitjans per no discriminar ningú a l'hora de fer-se un lloc en el teixit social d'una Catalunya que sap i vol ser un sol poble.
Repassant ara aquelles dues imatges del dia 12, la de l'escola al matí i la de la concentració a la plaça de la tarda, haig de dir que la radiografia d'aquest primer dia d'escola no seria completa si no hi afegíssim les altres dades que configuren aquest particular inici de curs. Perquè la qualitat del nostre model educatiu no passa només per la llengua. De fet, la informació del primer dia d'escola en els nostres mitjans públics es va centrar gairebé exclusivament en la vessant reivindicativa de la política d'immersió. I es va passar per alt, o s'hi va passar de puntetes, tot el que fa referència al clam de la comunitat educativa denunciant les retallades en la política del govern que comprometen l'eficiència i la qualitat del treball professional dels nostres mestres. Només els apunto: pressupostos més baixos en educació. Per tant, menys recursos i menys inversions. Més alumnes però amb els mateixos mestres. Per tant, un increment de la ràtio d'alumnes per aula. Una hora més de classe per als mestres. Per tant, una hora menys de preparació i capacitació dels professionals de l'ensenyament. Supressió de la sisena hora. Per tant, menys dedicació professional sobre l'alumnat i un nou desequilibri entre privada o concertada i pública...
Així no avançarem. Anirem enrere. Caldrà ser coherents des del govern i des de la comunitat educativa. Està en joc l'herència més preuada que els nostres fills tenen dret a esperar: la seva formació integral com a persones i com a ciutadans d'una Catalunya feta entre tots i per a tots.
Per tant: Sí a la reivindicació de la llengua i la immersió, amb denúncia política als que la qüestionen, però un sí també contundent a la reivindicació de més recursos en educació, amb denúncia de les polítiques del govern que els està escamotejant.
