Atropellats pel tren

Arribo a l'estació del tren, i les andanes són plenes de gent. Mal senyal. Avui, però, no es tracta d'una avaria a Sants ni de la catenària. Els altaveus anuncien que per culpa d'un arrollamiento els horaris no es compleixen. Quan RENFE diu arrollamiento vol dir que algú s'ha tirat o ha caigut a la via i ha estat atropellat. El procés de retirar el cos és lent: s'ha d'avisar un equip mèdic i s'ha de mobilitzar l'aparell judicial, el qual aparell, sent judicial, té la mobilitat encallada.

A l'andana i als trens que han quedat aturats la gent s'impacienta. Aviat, el mort i la família del mort, preferiblement per línia materna, hauran d'afegir a la desgràcia de l'arrollamiento l'odi que els projecten de paraula i pensament els viatgers que fan tard a la feina, a la platja o a El Corte Inglés. Un senyor perfectament pacífic que fins ara llegia el diari i que ahir al vespre devia conduir els fills a dormir dóna per fet que es tracta d'un suïcidi i suggereix sistemes de llevar-se la vida menys molestos per a tercers: tirar-se a mar amb una pedra al coll, penjar-se d'una biga a casa, llançar-se al buit des d'un pont... El mort de la via no és un desesperat amb dificultats per arribar a fi de mes o algú a qui la promesa ha abandonat o que no volia afrontar una malaltia. El mort de la via és algú que ens ha espatllat el dia. “Ha anat a tirar-se avui precisament que tenia hora al metge.”

Un dia que passava pel passeig Marítim vaig veure un tren ple de viatgers aturat en un punt on no tenia parada. Les portes estaven obertes i un home que era dret a la plataforma em va fer senyal perquè m'hi acostés. Quan hi vaig ser a prop, l'home, assenyalant les rodes, em va preguntar: “Que hi ha algú, aquí sota?” Em vaig ajupir. Allà a sota hi havia, efectivament, algú. L'amo d'un restaurant que era a prop em va fer entrar el seu establiment, em va introduir a la cuina que en aquell moment funcionava a ple rendiment amb molta carn a la planxa i a la graella, i va mirar de fer-me revenir amb una copeta de conyac. En sortir, el tren seguia aturat al mateix lloc i l'home de la plataforma encara reia.