La renovació a Esquerra Republicana ja és un fet i, contràriament al que tothom augurava, no hi ha hagut cap carnisseria. El canvi ha estat exemplar, i els que marxaven han facilitat la transició i s'han posat a disposició dels que arriben. Cal destacar especialment el sacrifici de Joan Ridao. Un canvi sense oposició s'hauria vist com un cop d'estat de palau. La minoria de Ridao legitima la majoria de Bosch i Junqueras.
La radiografia és diàfana. A ERC no hi ha bons i dolents. Hi va haver una aposta honesta per un discurs més social que nacional, amb l'esperança d'arrossegar votants d'altres partits vers el sobiranisme. L'eix de la política catalana va pivotar aleshores entre l'esquerra i la dreta. L'experiment va fracassar i els responsables han hagut de fer un pas al costat. Els que arriben amb Oriol Junqueras afirmen que cal tornar a un eix sobiranisme-unionisme, sense abandonar el discurs social, que en cas català és indestriable de la lluita per la sobirania nacional.
Junqueras comença amb un capital considerable. És un intel·lectual de prestigi, ha fet una bona tasca al Parlament Europeu i, igual que Marta Rovira o Alfred Bosch, és un outsider de la política, quelcom que a hores d'ara és un actiu.
El principal perill que afronta la nova direcció d'ERC és cedir als cants de sirena que ja comencen a demanar una unitat d'acció independentista per fer front als desafiaments que ens esperen en el futur proper. Sempre he cregut que és un error. On és escrit que cal una unitat monolítica per aconseguir un objectiu? En tot cas, només cal demanar que l'objectiu sigui compartit, però hom no pot demanar a tothom que renunciï a la seva manera de veure el món. L'oportunitat de la unitat sol arribar en les situacions determinants, com ara al moment d'una declaració parlamentària d'independència, però no cal que tothom pertanyi al mateix partit. Ans al contrari, el sobiranisme és i ha de ser un moviment de base transversal que impregni les organitzacions polítiques, sindicals i associatives, que no han d'abandonar la seva ideologia, sinó que han de veure la independència com una eina per assolir les seves pròpies metes.
Per això ens cal una ERC forta que treballi perquè la política catalana no pivoti sobre l'eix esquerra-dreta, sinó sobre l'eix sobiranisme-unionisme. I també ens calen sobiranistes a CiU, al PSC, a SI, a les CUP, als sindicats i a Òmnium. Cadascú va esmolant l'eina a la seva manera, i quan arribi un altre juny, tots plegats segarem cadenes.
Comentaris
Tan de bo fos així, el problema es que generalment las ansies de poder ho esguerren tot.
La "unitat" de l'independentis me no s'ha de veure com eliminació de la personalitat de les diverses formacions i/o partits independentiste s, sinó com una coalició de forces per assolir l'objectiu principal que no és altre que l'Estat propi per a Catalunya.
És òbvi que, un cop aconseguida la independència de Catalunya, serà la població qui haurà de decidir el model social i econòmic que ha de rgir el país. Ara bé, si no s'arriba a una gran coalició, l'objectiu de la independència serà difícil d'aconsegur.
Tot i que puc compartir els arguments d'en Germà Capdevila estic més d'acord amb el que diu la Mercè Pardo. La unitat independentista no significa la pèrdua de personalitat i no és necessària sempre, però en el cas de les eleccions espanyoles sí que és recomanable. A Madrid convé aconseguir uns bons resultats per donar veu a l'independentis me català i sols s'aconseguirà amb la unió de totes les forces independentiste s: ERC, SI, Democràcia Catalana, R-Cat, CUP, Catalunya Acció... //*//
Les diferències de fons i forma que hi pot haver entre ERC, SI, Democràcia Catalana, R-Cat, CUP crec que són menors que les que es constaten de vegades entre els membres del govern actual amb consellers de Convergència i d'Unió.
Com més pinya es faci millor. Potser amb un bon lideratge d'ERC i menys protagonismes s'acoseguiran més i millors resultats. Ha arribat l'hora de fer un front comú fort.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.