La paga de Nadal

En Franco ens va fer creure que la paga del 18 de juliol se la treia ell mateix de la butxaca de l'uniforme per celebrar el dia de l'Alzamiento, de la mateixa manera que feia l'efecte que els empresaris pagaven la de Nadal perquè en aquelles dates se sentien tocats per l'esperit de Dickens i no toleraven que els seus treballadors es quedessin sense torrons i sense xampany. La veritat, com sap tothom, és que el sou dels treballadors es calcula per anys i després és dividit en mesos. Hi ha països que el distribueixen en els dotze mesos que té l'any, i llavors no hi ha ni pagues dobles ni extres, i n'hi ha d'altres que el divideixen en catorze perquè els treballadors tinguin una alegria estival i una altra d'hivernal i perquè els empresaris puguin retenir al banc uns diners que sempre donen interessos.

La crisi ha fet que els membres del govern de la Generalitat i uns quants secretaris i directors generals prescindeixin aquest any de la paga de Nadal. La gent que sempre troba que els polítics cobren massa, que és la majoria, ha rebut la notícia amb gran satisfacció sense parar-se a pensar que el govern ha presentat el sacrifici com un exemple a seguir: després que el Parlament de Catalunya i alguns ajuntaments s'hagin apuntat a la idea no defugin que l'empresa on vostès treballen no vulgui ser menys. Si els que tan satisfets estan de veure que el president Mas i tots al seu darrere aquest any hauran de triar els torrons entre els de gamma baixa són persones que tenen un comerç, que pensin que la paga de Nadal ha servit sempre també per incentivar el consum, com la de Franco del juliol servia per pagar la lletra del 600. Per tant, si aquest any no hi ha paga, els comerciants no vendran ni cava ni vestits ni la bicicleta que els nens demanen als Reis. Més hauria valgut una rebaixa de sou repartida entre els dotze o catorze mesos de l'any. Hauria estat menys espectacular però més positiva per a l'economia domèstica i general.

Aquest Nadal només estaran contents tots aquells opinadors tristos i compungits que cada any lamentaven que Nadal hagués derivat en una festa consumista.