La diplomàcia catalana de baix perfil nacional s'ha dedicat a escampar-ho per totes les institucions europees. Els nostres ambaixadors, a manca d'ambició sobiranista, són els altaveus perquè a Europa s'assabentin que Catalunya no és com la resta de comunitats autònomes espanyoles. Però no pas perquè Catalunya sigui una nació sense estat amb desig d'esdevenir-ne, sinó perquè a casa nostra sí que es retalla amb fermesa. Res a veure amb la resta de comunitats, que van tard i malament. L'estadista que era Jordi Pujol, ànima de motors i regions europees, avui ha estat substituït per una figura de gestió rigorosa, Artur Mas, que quan va a Brussel·les s'afanya a dir que la Catalunya d'Andreu Mas-Colell al capdavant dels comptes no té gaire a veure amb l'Espanya que construïa estacions i vies de tren de gran velocitat d'enlloc cap a enlloc, amb zero passatgers, i aeroports fantasmagòrics amb més personal de terra que viatgers.

Catalonia is different, però no nacionalment com Escòcia sinó per l'austeritat i les retallades. Les autoritats europees comencen a captar el missatge, i veuen els catalans com a seriosos i solvents. Mentrestant, la tensió social i laboral augmenta al país i les empreses. I també el desprestigi de la cosa pública, ara que el govern ha decidit posar el funcionari en l'ull de l'huracà, amb una estratègia entre neoliberal salvatge i populista barata. Alguna cosa m'he perdut, perquè diria que aquesta crisi no l'han provocada ni les administracions ni els funcionaris.

Els governants, sobretot si volen esdevenir estadistes com Pujol, han de superar el recurs fàcil de la retallada i afrontar la reforma. Ara, afortunadament, el catalanisme en té una gran oportunitat. Govern, delegacions territorials, diputacions provincials, consells comarcals i ens supramunicipals i locals poden ser objecte d'una raonada racionalització administrativa i política. Això sí que seria Catalonia is different, and could be better.