Imaginem-nos un noi de setze anys que no aconsegueix acabar el quart d'ESO. És un noi llest i passiu d'aquells que no troben motivació en els estudis, un cas clar de fracàs escolar. La tutora li recomana que ho deixi d'una vegada, que busqui un cicle formatiu a la mida dels seus interessos. Aquest pas generalment costa molt de fer perquè a ulls de molta gent, sobretot de la família, no accedir al batxillerat sembla un greuge. Imaginem-nos que la tutora l'orienta i l'encarrila cap a una formació professional adequada, i imaginem, finalment, que el noi ha emprès aquesta nova via i torna ara a l'institut amb les notes –bones notes– del primer trimestre a la mà perquè vegin que està molt content d'haver emprès el camí encertat.
Aquest conte de Nadal és rigorosament cert. Il·lustra l'essència de l'educació, una feina lenta i de llarg abast en què les notes no són l'aspecte més important. El resultat real és un conjunt d'intangibles que només es pot amidar al cap dels anys. Fins que no som adults no sabem distingir quins aspectes de la nostra educació han estat determinants perquè poguéssim desenvolupar les nostres capacitats i quines mancances hem patit. I només al cap dels anys tota la societat veu si va millorant de mica en mica el nivell general de formació del país.
L'educació és una tasca col·lectiva (tothom que té un nen o un adolescent a la vora incideix en la seva formació) i és també una feina de proximitat, de persona a persona. Quan l'alumne se sent atès individualment, quan veu que els mestres i professors s'interessen més per ell que per les seves notes, s'obre una via de comunicació que pot esbandir les angoixes del present i aclarir el futur. El cas que comento és el d'un noi que al mateix institut on es trobava engabiat, gràcies a una tutoria ben exercida hi va trobar l'alliberament. El miracle de Nadal és que ha tornat ara per explicar-ho a la tutora. Bones festes a tothom.
Comentaris
El problema és que uns saberuts, molt saberuts, moderns ells, llegits en pedagogia, tipus Rosa Insenta i Marta Mata, allà cap als anys vuitanta, quan l'esquerra (espanyola) va arribar al poder (ara veuran quina revolució farem!), pensaven que els istema que herataven, el del BUP-COU i l'FP era antiquat, reaccionari i franquista, i que ells en construirien un de revolucionari. La criatura s'anomena LOGSE i la perla de les perles, ESO. Vint anys després, com llavors ja dèiem la majoria de professors de Secundària, hem vist que aquest sistema ha estat una presa de pèl, ja que: 1) No ha preparat millor els nostres preuniversitari s, perquè, en barrejar-los amb alumnes que no aniran a a la Universitat, el nivell mitjà baixa escandalosament (passarien una prova de selectivitat de COU?; per què les facultat han de fer cursos zero que abans no es feien?; compareu un llibre de 3r de BUP i un de 1 de Batxillerat);
i 2) Tampoc no encamina correctament aquells no poden o no volen ser metges, arquitectes i advocats, en tant que durant dos anys (3r i 4t d'ESO) reben un ensenyament que no és el que necessiten i després inicien la FP massa tard (l'haurien d'haver iniciat amb 14 anys, no amb 16). El problema és que a Catalunya no hem apostat fort per una FP potent i ben dotada (ni dediquem el 4% del PIB a Educació, dels més baixos d'Europa).
Un sistema que als 14 anys determini allò que necessita cada alumne, a partir de les notes obtingudes o d'una prova de grau, no és cap idea enbogida. No hi ha res pitjor que, per prejudicis ideològics, no fer allò que convé, quan hom veu que, segons aquests prejudicis ideològic l'acció que proposem és un bunyol, un nyap, un fracàs. I això és el que ha passat a polítics, pedagogs i sindicalistes (amb alguna excepció), La LOGSE, la LOE i l'ESO eren la nova religió que tota la comunitat educativa havia d'adorar. I els que no ho fèiem érem el dimoni, el maligne, que volia tornar al franquisme, uns reaccionaris que calia silenciar. Bé, doncs, passat, 20 anys, ja teniu unes quantes generacions fetes malbé amb la vostra pedagogia activa, moderna, constructivista i perfecta!
Celebro que el Batxillerat guanyi 1 any i comenci als 15 anys, però es queda curt. I l'FP s'ha de potenciar (a Alemanya té el 50% de l'alumnat,; a Escandinàvia, el 65%: i a Catalunya, com a molt el 30%). Sobren universitaris i falten estudiants d'FP. Pregunteu al món empresarial, que us diran això mateix!
(Vist el panorama, sembla que Cornellanenc Cornellaenc (Cornella de Llobregat) te força rao. Inger Enkvist, experta en politiques educatives mundials i assessora del govern suec en materia d'educacio, deia a La Contra de La Vanguardia (23-12-2011) que "los [alumnos] que logran mejores resultados son los finlandeses con un estilo de escuela tradicional, la que habia aqui [en Catalunya] hace medio siglo")
Gràcies per esmentar l'entrevista a I. Enkvist. La teniu ací, en espanyol, però: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111223/54243263213/ingernenkvist-d e-un-buen-profe sor-no-te-olvid as-jamas.html. L'entrevista diu coses molt assenyades... però, ull, alerta, conté opinions típiques i tòpiques contra la llengua catalana, perquè, comenta, els estudiants suecs no poden venir a Catalunya perquè no saben català, pobrets! I quan van a Hongria o a Portugal, no han de saber hongarès o portuguès, o tot funciona en anglès?
Cornellanenc Cornellaenc (Cornella de Llobregat), no exactament. El que diu Inger Enkvist es que els estudiants que voldrien venir a Catalunya a perfeccionar l'espanyol no venen.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.