Botiguers i pagesos

D'entrada, i en potència, aquests dos tipus de professionals són uns excel·lents col·laboradors del bon urbanisme. Els primers contribueixen a generar vida urbana i a injectar una gran varietat d'imatges als carrers i places de les ciutats. Els segons ajuden a cuidar i endreçar el territori.

Som prou conscients del gran paper que juga el comerç de proximitat en l'atracció de ciutadans i, en definitiva, en la creació de complexitat a l'espai públic? En efecte, sobretot en els espais de centralitat, però en menor mesura en altres barris, conflueixen als carrers una varietat de persones i una gran quantitat d'imatges amb la important contribució dels aparadors de les botigues. Ens imaginem el que comportaria la seva eliminació, que seria substituïda i, alhora, concentrada en grans centres comercials? No és inimaginable, per exemple, un passeig de Gràcia (o tants altres carrers) sense botigues?

Evidentment, la primera matèria de la ciutat són els habitatges, sense els quals no hi ha ciutat. Però compte, que és la condició necessària però no pas suficient. Només cal pensar en els barris dormitori, sense altre ús que no sigui el residencial. I aquí és escaient citar el cas de les urbanitzacions: malauradament, a Catalunya en patim una quota molt alta. És una herència urbanística enverinada producte del laissez-faire anterior i de la primera massificació del cotxe. A continuació, el segon gran component de la ciutat són les botigues de sempre. En aquest punt, la ciutat ja comença a ser una realitat. Després vénen els equipaments i les activitats econòmiques compatibles amb el fet urbà. No perdem de vista, però, que sense botigues ocupant les plantes baixes de molts edificis la ciutat perdria molta qualitat urbana i els carrers en sofririen les conseqüències, perquè entrarien en un procés de desertització.

Per altra part, els pagesos (en general l'activitat agroforestal) tenen una influència notable sobre el territori. En efecte, conreus i boscos ocupen una superfície considerable i, per tant, són un element fonamental del paisatge, entès com un indret natural percebut estèticament, és a dir, és la visió de la natura des de la perspectiva cultural (de fet, Alain Roger diu que el pagès és l'home de la terra però no del paisatge). Ara bé, en l'espai no urbà cal distingir tres aspectes: 1) producció d'aliments i de fusta, 2) valors ecològics o mediambientals i 3) valors estètics o paisatgístics. D'acord amb aquesta anàlisi, seria bo ampliar les tasques pròpies d'una activitat econòmica estricta i així els pagesos esdevindrien, realment, zeladors del territori. No obstant, en la situació actual i, simplement, tenint en compte el concepte de parc agrari, els conreus ja organitzen i endrecen una part del territori. Tal vegada, avançaríem un pas més tenint cura de petits detalls que afecten edificacions auxiliars. Fet i fet, però, la contribució del món agrari pel que fa al territori és significativa.

Podem considerar que el territori està format de quatre components. En els dos primers, és a dir, en les ciutats i en els conreus i boscos, els botiguers i els pagesos hi tenen, doncs, un paper molt positiu a jugar. Aclarim pel que fa a l'ús comercial que ha de ser en el marc de carrers continus. Els altres dos components són les infraestructures que solquen la superfície terrestre i un poti-poti d'elements variats, i sovint dispersos però sempre caòtics, especialment situats en la perifèria de les ciutats. Ara, l'urbanisme no té col·laboradors externs.