El batxillerat de tres anys

Sembla que el Ministeri d'Educació espanyol proposa que el batxillerat sigui de tres anys/cursos, començant amb la supressió o substitució del 4rt d'ESO. Estic d'acord en un batxillerat de tres cursos, però no en la substitució del 4rt d'ESO; és a dir, que l'alumnat finalitzaria el batxillerat amb 19 anys. En tot cas no es tractaria d'una “reforma” del sistema, sols d'una adaptació que es pot anar incorporant a mitjà termini.

Les raons per mantenir el 4rt d'ESO i allargar el batxillerat un curs més són múltiples; resumeixo:

1- L'escolarització obligatòria finalitza als 16 anys, millor fer-la coincidir amb el final de l'ESO i, si s'escau, amb la titulació de graduat escolar.

2- A partir d'aquesta edat l'escolarització ja no és obligatòria, ni gratuïta, i en conseqüència permet més joc: diversificació, especialització, orientació laboral i accés al treball.

3- La formació professional de grau mitjà –2 cursos– faculta una titulació de tècnic amb 18 anys, i la de grau superior –2 cursos–, als 20 anys. Crec que cal mantenir-ho així.

4- Si un batxiller accedeix als estudis superiors, universitaris, amb 19 anys, i tres cursos de formació més consolidada, la Universitat en general i els seus docents en particular ho agrairan.

Em permeto proposar l'adaptació en el sistema educatiu actual que suposaria un batxillerat de tres anys/cursos, “allargat per dalt”, és a dir dels 16 als 19 anys. L'adaptació a les persones adultes podria ser diferent, ja que funcionaria amb mòduls i crèdits, així com convalidacions, que permetrien un escurçament, menys temps per obtenir la titulació corresponent.

L'alumnat que finalitza la primària (12 anys) accedeix a l'ESO automàticament, en l'actualitat; proposaria que es restringís a qui tingués els coneixements acreditats (prova, informe tutorial...), i si cal, que repeteixi el 6è de primària.

El 1r cicle d'ESO (12-14) s'hauria d'enfocar als ensenyaments bàsics, instrumentals, més fonamentals, i regular l'accés al 2n cicle, en funció dels resultats i el progrés personal.

El 2n cicle d'ESO (14-16), més enfocat i dirigit a l'orientació i a la diversificació per tal d'adreçar l'alumnat al futur, al món laboral, als estudis superiors no obligatoris. Caldria una acció tutorial important encarregada de fer un informe final que, juntament amb una prova objectiva, facilitaria el títol de graduat escolar (que facultaria l'accés a la formació professional i al batxillerat) o el certificat d'estudis (que dirigiria cap a la formació ocupacional); cal recuperar i aplicar aquesta dualitat.

En aquesta etapa considero més adequat que la docència sigui a càrrec de mestres.

L'ensenyament postobligatori i no gratuït es dividiria llavors en tres vies:

La docència aquí cal que l'assumeixi professorat de secundària: llicenciats, especialistes.

Els qui han obtingut el graduat escolar poden –i podrien– accedir a la formació professional de grau mitjà (2 cursos) o al batxillerat (3 cursos), amb unes 35 hores setmanals de classes teòriques i pràctiques dintre i fora del centre; i els qui tenen el certificat d'escolarització sols poden/podrien accedir a la formació ocupacional (1 o 2 cursos, molt pràctics, laborals...), amb unes 40 hores setmanals, amb aprenentatge en empreses, centres administratius, indústries... per incorporar-se al món laboral, i sempre poden tornar a entrar al sistema educatiu via “majors de 18 i/o de 25 anys”.

La formació professional de grau superior (2 cursos, 18-20 anys), en totes les seves especialitats, hauria de compaginar la teoria amb la pràctica laboral –mitja jornada, remunerada– i qui acredités els coneixements obtindria el títol de tècnic superior. També es podria accedir a les PAU per continuar estudis universitaris de l'especialitat corresponent.

El batxillerat, en totes les seves modalitats: científic, biosanitari, humanístic, artístic, de 3 cursos, amb unes 35 hores setmanals de classe –teòriques, pràctiques dintre i fora del centre–, hauria de ser més obert, possibilitant estades a l'estranger, intercanvis i trasllats, amb reconeixement formatiu d'activitats acreditades: convivències, voluntariat, intercanvis, viatges i expedicions, treballs i activitats socials, comunitàries, associatives...

Cal recuperar el prestigi del títol de “batxiller”, per ell mateix, i que no serveixi sols per accedir a estudis superiors, universitaris o d'especialització, i a la formació professional de grau superior.

Les PAU cal que reconeguin tant els batxillers com els tècnics superiors, com els majors de 25 anys, el seu currículum personal, l'expedient acadèmic i l'experiència laboral, a més i a part dels resultats obtinguts en la prova o examen, escrit (i oral?) corresponent.