Passar a l'acció

Que uns quants ciutadans hagin decidit, pel seu compte i risc, no pagar més el peatge de l'autopista, decebuts per com l'Estat menysté el país pel que fa a les infraestructures, demostra, sobretot, que l'empipada per aquesta qüestió és general, molt general. La punta d'un iceberg capaç de fer naufragar molts vaixells, i ja em permetran la metàfora ara que commemorem el centenari de l'enfonsament del Titanic i ara que els nostres polítics semblen, cada cop que parlen, mariners experimentats. No pensin pas malament, no vaticino pas una caiguda de l'Estat o de la concessionària de l'autopista, ni de bon tros, però no es tractaria pas de menysprear determinades empipades ciutadanes, sobretot quan els que es queixen n'estan ben farts, que els esquilin de valent cada cop que fan servir l'AP-7, bàsicament perquè l'alternativa és una carretera estreta, antiga, empantanegada d'obres i plena de camions i mil paranys. I el que emprenya més, oblidada per un Estat que amb els diners que nosaltres paguem construeix autovies en altres zones per on no passa ni l'ínfima part del trànsit que aguantem nosaltres. Que no s'estrany ningú, doncs, que algú decideixi passar a l'acció.