Els peatges com a símptoma
“La campanya contra els peatges en realitat no és contra els peatges. És una manera de dir que n'estem farts de ser cornuts i pagar el beure”
S'escampa com una taca d'oli. I, encara que només es tracti d'un 0,001% dels usuaris (en paraules d'Abertis), la campanya aquesta de no pagar el peatge de l'autopista és un símptoma ben clar del que està passant. Un símptoma clar de la mala llet (perdonin-me l'expressió) que traginem tots plegats. El mateix portaveu del govern, Francesc Homs, deia ahir que entén els ciutadans que no volen pagar. I quan el portaveu d'un govern diu una cosa com aquesta és que alguna cosa passa. Els periodistes ens lamentem sovint que algú s'enfadi amb nosaltres per alguna cosa que hem publicat, i els intentem explicar que nosaltres només som els missatgers de la notícia, i que matant-nos a nosaltres només maten el missatger. A Abertis li passa alguna cosa semblant. No deixa de ser el missatger d'una cosa que se'n diuen concessions administratives i que algú dissenya des de més amunt. I nosaltres, com que estem emprenyats amb aquests de més amunt (amb com ens tracten, pel fet que aquí es paga més que enlloc, perquè no tenim alternatives...) ara no volem pagar peatges, si és que n'hem volgut mai, i Abertis ho haurà d'entendre. Però la batalla contra els peatges, insisteixo, en realitat no és només una batalla contra els peatges. És el símptoma d'una malaltia molt més gran. La vàlvula d'escapament d'aquesta mala llet que ens genera aquest sentiment d'injustícia que arrosseguem tots plegats i que ja no estem disposats a aguantar gaire més temps. Perquè n'estem tips, farts, de pagar més que els altres. En carreteres, en salut, en llibres, en escoles i en tot. I si el portaveu del govern ho entén, imaginin-se nosaltres.
