Lloret i els clans dels obstacles

Quan Josep Lluís Blanco, nomenat Lloretenc de l'Any el 2010, va començar a destacar en l'àmbit espanyol i internacional, el seu protegit al club era un jove que l'admirava i mirava d'imitar-lo, Àngel Mullera. Tots dos havien sorgit de les mans de l'entrenador Isidre Jiménez, que no mereix veure's ficat en aquest merder. Entre el 2006 i el 2008, a més, van compartir lideratge en el Club Atletisme Lloret. El deixeble, però, va anar millorant fins que va esdevenir un rival directe. El punt culminant d'aquesta rivalitat va arribar en el campionat d'Espanya del 2010. Blanco ja havia marxat del CA Lloret per la porta del darrere i havia creat el seu propi club. En aquella cursa Blanco va batre el seu convilatà en un esprint angoixant. Tots dos es van classificar per al campionat d'Europa de Barcelona. La felicitat era compartida. A l'estadi Lluís Companys, en una final inoblidable, va ser tercer, o sigui podi. La joia va esdevenir amargura en saber-se que en el campionat d'Espanya havia donat positiu per EPO. Mullera va ser declarat campió.

Allò només va ser el principi. Blanco, que havia organitzat amb èxit una Sant Silvestre, no es va posar d'acord amb l'Ajuntament per fer la del 2010. A partir d'aquí, amb les eleccions municipals pel mig, va començar una llarga polèmica amb frases com “Blanco dóna mala imatge a Lloret perquè ha donat positiu” (Esther Olivé, regidora d'Esports) o “el que dóna mala imatge a Lloret són les putes dels carrers” (Blanco). Blanco havia de ser la basa electoral del PSC, el partit de l'oposició. La resposta de CiU va ser fitxar Mullera (18è en la llista electoral), que era l'atleta “exemplar” de Lloret fins que una denúncia anònima (quin detall) l'ha posat a la picota.