tantxtant
L'encaix d'Eurovegas
Islàndia va paralitzar un hotel de luxe perquè xocava amb la seva cultura
El projecte d'Eurovegas pel Parc Agrari del Baix Llobregat potser es podria justificar amb criteris exclusivament monetaris, però aixeca tants dubtes en altres àmbits que caldria sospesar-ho molt i molt bé abans que el govern li donés, si s'escau, llum verd. Vet aquí algunes contradiccions al voltant de la categoria de “projecte d'interès general” que se li està donant al macrocomplex del joc: 1) com lliga, en una societat com la catalana, guanyar-se la vida a base d'esforç amb guanyar-se-la amb l'atzar; 2) com lliga la cultura de l'estalvi amb la de malgastar els diners; 3) com lliga la construcció i els crupiers amb la societat del coneixement i l'emprenedoria; 4) com lliga la serietat, la formalitat catalana en els negocis amb activitats mancades d'ètica, com la prostitució, el blanqueig de diners i altres; 5) com lliga l'aposta per la qualitat turística amb un complex turístic que reforçaria el feu ja consolidat i reconegut per la Comissió Europea de la Mediterrània com a pol d'atracció del crim organitzat i de la corrupció; i 6) com lliga un país preocupat per la qualitat de vida de la seva població amb totes les reflexions anteriors.
En aquest punt val la pena citar el cas de Huang Nubo, un promotor immobiliari, el 161è home més ric de la Xina, que el 2011 va tenir la idea de proposar una inversió a Grimsstadir, al bell mig d'Islàndia. L'home es proposava la compra d'una superfície de terreny de 300 kilòmetres quadrats en un entorn quasi salvatge a tocar de les anomenades “terres altes”, de paisatges lunars i de gran valor ecològic, per construir-hi un complex hoteler de luxe, amb camps de golf i àrees per fer activitats a l'aire lliure. Prometia una inversió de 100 milions de dòlars, la creació de llocs de treball, l'ús d'un petit aeroport proper, etcètera. El projecte es va aturar administrativament amb arguments diversos relatius a la propietat. La superfície que pretenia comprar el senyor Huang Nubo significava el 0,3% d'Islàndia (equivalent a l'estat de Missouri als Estats Units o a la ciutat de Barcelona a Catalunya), però probablement el més important era el fet que no encaixava amb la realitat d'un dels països amb la natura més preservada del món desenvolupat que mira de gestionar el turisme amb comptagotes i de manera endògena. Però, sobretot, xocava frontalment amb els fonaments de la societat islandesa (història, cultura, model social, territori...). Un cas que té certs paral·lelismes amb l'Eurovegas a Catalunya, que, francament, si finalment ve, crec que serà una pèssima notícia per al país.