Jo acuso

Aquest diari convida a escriure cartes a José Ignacio Wert. Més que una carta, que associo a una amistat a la qual vull adreçar-me o a una petició formulada a qui estigui disposat a rebre-la, tindria ganes d'escriure un “Jo acuso”, un gènere de denúncia amb una tradició encetada per Zola que no només exposa una injustícia, sinó que és una acció per combatre-la que vol remoure les consciències considerant la ignorància existent (que pot ser volguda i fins culpable) sobre els fets denunciats. Però tampoc no cal pròpiament un “Jo acuso”. Hi ha prou consciència sobre les maldats del ministre Wert i accions clares al respecte, com ara les concentracions d'ahir per protestar contra aquesta llei per a la millora (quin cinisme) de l'educació. Les intencions d'aquest brau uneixen una part considerable de la societat catalana. Les seves decisions, però sobretot la desídia a defensar les necessitats del sector, també uneixen bona part de la gent de la cultura i de l'educació de l'Estat espanyol.

Tanmateix, tot i que no calgui exposar res que ningú no pugui saber, acuso Wert de ser el ministre de Cultura i Educació més incompetent que pugui imaginar-se, de ser indigne del càrrec que assumeix amb tanta fatxenderia. L'acuso de protegir les curses de braus i de permetre l'augment de l'IVA a la resta d'espectacles. L'acuso de no fer res, sinó al contrari, davant del fet que les biblioteques públiques tinguin un pressupost zero per adquirir llibres i revistes, cosa que ja seria suficient per demanar-li la dimissió. L'acuso de voler imposar un model educatiu obsolet. I, evidentment, l'acuso de voler destruir la immersió lingüística i, de fet, el català. Però també acuso el PP d'avalar aquest projecte pocavergonya i tota la púrria de mitjans que fa anys que assetgen el català, que propaguen mentides i que enverinen encara més els prejudicis de la societat espanyola.