Ofenses

Amb molt pocs dies de diferència, hem assistit a tres demostracions de quina concepció té el Partit Popular sobre Catalunya. Primera: el ministre de Defensa, Pedro Morenés, va insinuar prou clarament que això d'organitzar una consulta perquè la ciutadania es pronunciï sobre el seu futur polític és una “absurda provocació”. Segona: la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va afirmar que la declaració sobiranista té “incoherències” i “inconsistències”.

(Coses semblants devien pensar els jerarques del franquisme quan la gent demanava democràcia. Tot i que llavors no s'havien de salvar les formes.)

Tercera: María Dolores de Cospedal es va escandalitzar perquè Artur Mas, en comptes de vessar llàgrimes d'agraïment entre grans escarafalls i reverències perquè s'inaugurava el tren d'alta velocitat entre Barcelona i Girona-Figueres amb molts anys de retard, encara va tenir el desvergonyiment de recordar que hi ha moltes obres pendents. María Dolores de Cospedal va dir que ja voldrien moltes regions d'Espanya tenir el mateix tracte que té Catalunya. Potser parlava de les línies de tren ruïnoses que es van fer no per raons econòmiques, sinó per no ser menys que els catalans? Però mentre la vaca catalana ragi...

Aquesta actitud de l'administrador metropolità ofès perquè la colònia no agraeix prou els esforços civilitzadors i evangelitzadors que s'hi fan explica per què, un darrere l'altre, Espanya ha perdut tots els seus territoris. Per què les colònies van dir un dia que no volien saber res més d'ella? Que es responguin la pregunta i sabran, de debò, per què Catalunya vol fer la seva via.