El límit de dèficit

La greu situació financera de la Generalitat ha provocat que un tema que hauria de ser estrictament tècnic hagi esdevingut un tema de conversa omnipresent: el sostre de dèficit.

L'Estat espanyol imposa un límit de dèficit del 0,7, la qual cosa obligaria a unes retallades de més de 4.000 milions d'euros. Per evitar-les, el govern català pressiona per elevar aquest sostre fins al 2 per cent, i així, segons el president Mas, evitar unes retallades que no es poden assumir sense ferir de mort un estat del benestar que ja és en cures intensives.

El que hom no explica prou és que quan parlem de dèficit del que parlem és d'endeutar-nos més per cobrir la diferència entre ingressos i despeses. I qui ens prestarà aquests diners a un interès per sobre del mercat és el mateix Estat, a través del Fons de Liquiditat Autonòmica. Aquí és quan toca recordar que la capacitat fiscal dels catalans permet recaptar més de 30.000 milions d'euros cada any, però que només 19.000 són transferits a la tresoreria de la Generalitat. El panorama és de caire mafiós: qui es queda amb una part substancial dels nostres diners, després ens els presta amb un elevat interès, o bé ens obliga a retallar en educació i sanitat.

Imagineu-vos que l'esforç fiscal dels catalans és un immens dipòsit d'aigua. Tenim aigua de sobra per beure i per a la nostra higiene personal. Resulta que en aquest dipòsit algú (Espanya) ha fet un forat a través del qual treu una part important de l'aigua acumulada (dèficit fiscal). Com que no ens queda prou aigua, ens diuen que haurem de deixar de dutxar-nos cada dia, i que haurem de sopar sense beure'n, perquè amb prou feines n'hi ha prou per fer uns glops per dinar. Per a més inri, aquell que recull l'aigua de la fuita ens ofereix de prestar-nos l'aigua amb interessos, i ens exigeix que per tornar-la, si cal, suprimim també l'aigua del dinar.

Si ens expliquen aquesta faula, ens resultarà increïble que ningú no es plantegi que el que cal és reparar la fuita abans que no endeutar-se per comprar més aigua. Resulta increïble, però és exactament el que estem fent.