De pel·lícula

La història del litoral gironí, el de la marca Costa Brava, és de pel·lícula. Ahir el Congrés dels Diputats va aprovar una nova llei de costes, més permissiva, que deroga una llei anterior, que era més proteccionista amb el territori i que havia impulsat un govern socialista. Un país en el qual no es fan grans pactes per legislar sobre aspectes tan importants és tan poc seriós com ho pot ser qualsevol república bananera. No es pot anar canviant una llei successivament, en funció dels interessos del partit de torn. Si bé és cert que amb la nova llei alguns propietaris d'apartaments a primera línia, que van ser víctimes de l'especulació urbanística, ara normalitzen la seva situació, també ho és que el territori quedarà més desprotegit i es consolidaran aberracions urbanístiques que no s'havien d'haver permès mai. Per sort, la cosa no afecta espais com ara el Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, salvats després d'una lluita els anys setanta. Unes reivindicacions que es recullen en el documental Entre cel i terra. 30 anys d'Aiguamolls de l'Empordà. Si haig de triar, jo em quedo amb aquesta cinta de Tono Folguera i no amb el model de la pel·lícula Torremolinos Gran Hotel, d'Alfredo Landa.