Estat propi

No sé per què demanem un estat propi amb les seves estructures i oripells si n'anem sobradament servits. Des de fa un temps, tot l'Estat espanyol en pes, amb les seves estructures, només governa pensant en nosaltres. Economia i Hisenda? Pensant en Catalunya. Educació? Cultura? Amb les lleis enfocades a Catalunya. Interior? Espies i policies cap a Catalunya. Justícia? Escàndols judicials a Catalunya. Exteriors? Vigilància sobre els moviments de Catalunya al món. Defensa? Avions rasants sobre Catalunya. Presidència? Parlant tot el dia de Catalunya en les rodes de premsa amb preguntes i sense i dirigint l'equip ministerial unidireccional. El cap de l'estat, que no diu mai res o no se l'entén, va vocalitzar bé quan ens va tractar de quimèrics. També les comunitats autònomes posen les seves estructures i els seus presidents més enraonadors al servei de com Catalunya s'hauria de governar. Fins i tot el País Basc, que sembla que ho hagi de tenir tot resolt i poder-se dedicar a les seves coses i deixar-nos tranquils, demana la paraula i opina quan es tracta de Catalunya. Em llevo i vaig a dormir amb l'Estat, em rento les dents amb l'Estat, dino i sopo amb l'Estat, obro la porta de casa i em trobo l'Estat que en aquell moment passa pel carrer i ve a prendre un cafè amb mi al bar. Mai al món un estat havia dedicat tant la seva atenció en una part del seu territori, mai Catalunya en conseqüència havia tingut tant d'Estat.

Fa uns anys es va dir molt, no sé si ho recorden, que la política és l'art de fer feliç la gent. També es deia que el millor estat és el que no es nota. La política espanyola actual projectada monogràficament sobre Catalunya es vol fer notar, vol aclaparar, afeixugar, acovardir, i en definitiva treballar en direcció contrària a la felicitat de les persones. Estat, deixi de seguir-me o crido la policia.

Són molt estranys. En comptes de fer-se el simpàtic fan com si fossin ells els que ens volguessin fora. Potser ens volen dissuadir de tenir un estat per a nosaltres sols exposant-nos com aquests artefactes poden ser d'insidiosos. No ho sé. No s'entén res. Sí que ho sé: n'hi ha per arrencar a córrer perquè fa temps que amb tants desvetllaments estatals visc molt incòmode i la veritat és que tinc moltes altres coses per pensar.